El dilluns dia 14 celebrem la festa de l'Exaltació de la Santa Creu. És una antiga festa cristiana que té el seu origen a Jerusalem al segle IV amb la consagració d'una església al lloc de la Crucifixió, on varen guardar la relíquia de la creu de Jesús, trobada per santa Elena, i la tomba de la Resurrecció. Més endavant, l'any 614, el rei persa Cosroes II conquerí Jerusalem, es va emportar la creu i la va posar sota els peus del seu tron, com a signe de menyspreu al cristianisme. L'any 628 l'emperador Heracli el va vèncer, va recuperar la creu i la retornà solemnement a Jerusalem, portant-la personalment per la ciutat. Des de llavors, aquell fet es recorda litúrgicament com l'Exaltació de la Vera Creu (de la veritable creu).

Podem recordar l'antiga pràctica cristiana que es feia durant aquesta festa: el mossèn, des de la creu de terme o des del campanar o comunidor del poble o de la vila, beneïa amb la relíquia de la Vera Creu tot el territori.

Aquesta benedicció del terme i de les persones significava oferir a tothom la compassió de Déu, i demanar que tots els sofriments, necessitats, drames humans, conflictes, experiència de la mort... gràcies a Jesús, mort en creu, es convertissin en experiència de vida i salvació. Amb aquell ritu es mostrava que el Senyor de la creu ens fa costat en les nostres creus personals.

Alhora, el gest convidava a mirar el món des dels ulls del crucificat. Mirar com estan les persones, com viuen, la seva problemàtica... i manifestar que és Jesús el qui pot capgirar les coses i canviar la mort en vida, la desesperança en esperança, l'odi en amor, l'egoisme en generositat, la condemna en alliberament, la incredulitat en fe, el temor i la por en serenor i confiança.

Contemplar la creu és adonar-se que Déu per Jesús mira el món amb misericòrdia, compassió i tendresa. I no mirant-se de lluny els problemes i el mal, sinó assumint-los tots en la creu. Podem estar rodejats de violència, de sofriment, perquè la creu és dura, és una invitació al realisme, a la duresa de la vida, però també a la possibilitat d'afrontar-la sentint-se confortat i sostingut pel qui morí a la creu però ressuscità.

Sovint fem el senyal de la creu -tant de bo al llevar-nos- i quan anem a dormir; també en l'Eucaristia i en altres moments. Que no sigui un gest mecànic: expressem-hi la nostra confiança en Jesús salvador. [...] (extret del Full Parroquial)