La jutgessa progressista del Tribunal Suprem dels EUA Ruth Bader Ginsburg ha mort als 87 anys d'edat per "complicacions" en el càncer de pàncrees que patia, ha informat aquest divendres la cort en un comunicat.
El tribunal ha indicat que la magistrada "va morir aquesta nit envoltada de la seva família a la seva casa de Washington, D. C., a causa de complicacions d'una metàstasi en el càncer de pàncrees".
En el mateix comunicat, el cap del Tribunal Suprem dels EUA, John Roberts, nomenat per l'expresident republicà George W. Bush (2001-2009), va retre homenatge a la magistrada.
"La nostra nació -va dir Roberts- ha perdut a una jurista d'alçada històrica. Tots en el Tribunal Suprem hem perdut a una companya estimada. Avui guardem dol, però tenim confiança que les futures generacions recordaran a Ruth Bader Ginsburg com nosaltres la vam conèixer, una campiona de la justícia incansable i resolta."
Nominada per l'expresident Bill Clinton l'any1993, Ginsburg era la jutgessa de més avançada edat dels nou que conformen el Suprem i en els últims anys havia tingut problemes de salut que havien forçat diversos ingressos hospitalaris.
La jutgessa portava anys lluitat contra el càncer: en 2009 va superar un de pàncrees; en 2018 van haver d'extirpar-li uns nòduls malignes del seu pulmó esquerre; i en l'estiu de 2019 va reaparèixer el tumor en el pàncrees.
El càncer també va acabar am bla vida de l'amor de la seva vida, el seu espòs, Martin Ginsburg, mort en 2010.
Ginsburg portava gairebé tres dècades en el Tribunal Suprem, on va arribar al 1993 com la segona dona de la història que ocupava un lloc en aquesta cort, després de tota una carrera dedicada a causes feministes i als drets civils.
La salut de la magistrada, per la seva avançada edat, ha tingut en suspens al país, especialment a les files progressistes, que temien que si Ginsburg abandonava el Suprem, el seu substitut seria elegit pel president, Donald Trump, pe tal d'ampliar la ja existent majoria conservadora de la cort més important del país.
El president i la magistrada van mantenir una difícil relació després que Ginsburg el qualifiqués de "farsant" abans de les eleccions de 2016, un comentari del qual va haver de retractar-se i que va provocar que Trump demanés la seva dimissió.
El Suprem està compost per nou jutges amb llocs vitalicis, actualment 5 conservadors i 4 progressistes.
Trump va aconseguir en el seu primer any com a president que la majoria republicana al Senat donés llum verda al seu primer nominat pel Suprem, el jutge Neil Gorsuch, i després, el 6 d'octubre de 2018, va aconseguir el mateix perquè Brett Kavanaugh, acusat d'abusos sexuals, es posés la toga en l'alt tribunal.
