Si en falten, no ho sé. El que sí sé és que, buscant la saviesa, primer llegeixo els diaris i després veig les notícies. Al diari busco columnes de savis. El meu professor de Teologia del Seminari de Girona, el Dr. Josep Calzada, ens havia orientat cap a la lectura de la Filosofia Moral de Sant Tomàs d'Aquino.
Aquest comentava Aristòtil i deia que «és propi del savi considerar la causa més última, que permet judicar de les altres causes amb certesa pleníssima, i segons la qual tot ha d'estar ordenat» (Q XLV a.1). Hi ha savis especialistes: enginyers, metges, físics, economistes... és una saviesa molt important. És la saviesa en un ram.
La riquesa d'un diari està en els escriptors «sapientes». Els necessitem, els triem. Els seus escrits, les seves informacions són criteris de veritats parcials, enriqueixen la possibilitat de decidir correctament. Tomàs d'Aquino, parlant d'aquesta saviesa, diu: « Com un savi arquitecte, he posat un fonament».
Però hi ha un coneixement de la «causa d'altíssima simplicitat», quan per les regles divines «ho pot judicar tot i ordenar-ho». Aquesta filosofia, que arrenca d'Aristòtil, i que és enfortida per la Revelació, fa dir a sant Tomàs que «l'home espiritual jutja totes les coses» i cita sant Pau (Cor . 2,10).
Fa pocs dies que el papa Francesc recollia, segons em sembla, la mateixa idea. Per lluitar contra una pandèmia no ni ha prou de la saviesa «en general». La realitat total del món té un element bàsic, que és l'home «espiritual».
La cultura actual ha refusat considerar la saviesa «simpliciter», com diu sant Tomàs. La que ve de l'Esperit Sant, la que ha transformat el món i és capaç de tornar-ho a fer.
