03 de octubre de 2020
03.10.2020
Diari de Girona

per parlar a fons

03.10.2020 | 00:08
per parlar a fons

odem escriure per a molts. Podem parlar amb no tants. Podem connectar amb el fons del ser, amb l'entranya neta del cap i del cor. Però això té les seves dificultats. Estic llegint un article de Pablo Alzola que té per títol: «Cómo defender la fe sin levantar la voz?». El trobo vertader, just, amable i tendre.

Parteix del fet actual de la manera «d'argumentar a través de les emocions». Sempre serà veritat que la definició universal i definitiva de l'home és ser un animal racional. Però aquesta racionalitat, en els nostres dies, ha crescut i s'ha format embolcallada de sentimentalisme, de tal manera que l'impacte primer sobre la ment humana troba una boira permanent, espessa, que no deixa passar els arguments racionals. No som gaire originals, i, en una gran part del món, la gent viu de les mateixes emocions. Els mitjans, la moda, les sensacions produïdes per la televisió.

I amb això s'hi embolica tot. Vull dir tota la vida. Tots els arguments, totes les decisions. Potser per això hi ha tan poca unitat, perquè no hi ha res més personal que les emocions.

Aquestes emocions no s'han tingut prou en compte quan hem parlat de la fe. Tendim a raonar-la amb arguments. Però l'argument està enganxat a l'emoció del que escolta. Per aquest motiu és important tenir en compte els sentiments de l'interlocutor per trobar un terreny comú.

Hi ha moltes coses bones en el cor de la gent no creient o amb crisi de fe. Aquests coses bones també són de Déu i, per tant, de tots. Una empatia ha de néixer. Més que una empatia: una amistat. Després, els arguments poden entrar més bé al cor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook