Un 41% dels catalans es declaren ateus, agnòstics o no-creients, segons un informe de l'entitat Ferrer i Guàrdia. Catalunya és, juntament amb Navarra, el territori de l'Estat amb una proporció més gran de població sense conviccions religioses. Catalunya supera així la mitjana espanyola, on el 29,3% de la població no té creences religioses. L'any 2000, en canvi, eren un 13,2% dels ciutadans els que declaraven opcions de consciència religiosa. L'informe també revela que la importància de la religió en la vida de les persones continua en descens i durant el primer trimestre del 2020 només el 20,1% dels espanyols es declarava catòlic practicant. Es tracta de la xifra més baixa de la sèrie històrica. Els creients no practicants representen el 63,5%.
Aquesta radiografia es pot traslladar a l'àmbit educatiu. Durant el curs 2017-2018, al qual corresponen les últimes dades del Ministeri d'Educació, l'alumnat de primària que fa activitats alternatives a la religió va créixer fins al 35,9%. En canvi, el de secundària s'ha reduït al 42%. Les xifres, però, mostren un creixement sostingut d'alumnes que no fan religió, ja que el curs 1999-2000 representaven el 15,9%. Catalunya també lidera el rànquing en aquest tema, ja que el 65,2% d'alumnes de primària fa activitats alternatives.
A escala estatal, el descens d'estudiants que cursen l'assignatura de religió ha estat d'un 7,9% entre els cursos 2013-2014 i 2017-2018, però això no ha afectat la xifra de professorat. De fet, els professors de religió han augmentat un 36%.
Pel que fa a les dades fiscals del 2016 (últimes disponibles), l'Església va rebre 232 milions d'euros, la xifra més alta de la sèrie històrica. Tot i això, el nombre de persones que marquen només la casella de l'església s'ha reduït fins al 12,2% i els contribuents que trien ambdues opcions s'han estabilitzat entorn al 20%.
