Es pot treure partit d'un temps de presó? Què se'n treia, als anys 30 de la passada centúria, d'haver viscut en un sanatori de muntanya tot un any per una tuberculosi? Per què es tanquen els dirigents d'una gran empresa per a prendre decisions? Quin sentit té la vida dels Cartoixans i el seu silenci ? Quins valors podem treure dels confinaments actuals? Tothom podria fer el seu articlet i presentar un elenc de coses positives i ben interessants.
El confinat, malgrat l'enganxament als mitjans dels quals li és difícil sostreure's, té molt temps per pensar pel seu compte. Se sent arronsat per les circumstàncies, es veu econòmicament ferit per les normes saludables, se sent encerclat en les seves decisions i pot tenir la reacció de refugiar-se més en ell mateix i en els seus. Pensa més pel seu compte i el seu rumiar sembla que és més profund.
El que nota que ha perdut prestigi és el poder humà, l'obsessió de ser el primer dels continents, de les nacions i dels petits grups humans. El confinat palpa la llibertat dintre seu. La seva filosofia -tothom té una filosofia- accepta més el fracàs humà, i se li fa més patent la capa de «xuleria» humana que ens envaeix a tots.
No li costa tant admetre que el món, la ciència, el diner, la força, la salut, no són els veritables potentats. Comença a fer un niu a Déu com a causa primera, com a artífex de la creació i de la bellesa, i que ha donat a l'home la llibertat per creure que Déu l'estima. L'home confinat, per veure el cel, només pot aixecar els ulls enlaire.
