L'arquitecte Federico Correa, que va participar en l'ordenació de l'Anella Olímpica de Montjuïc i en la remodelació de l'Estadi Olímpic per als JJOO de Barcelona'92, ha mort avui a la capital catalana als 96 anys.

El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) ha lamentat al seu compte de Twitter la defunció de Correa, al qual ha definit com "un dels arquitectes més influents de l'arquitectura del segle XX" i "un gran mestre de diverses generacions d'arquitectes".

També el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Francesc Torres, ha mostrat el seu condol per la mort de Federico Correa "estimat i admirat professor d'arquitectura a la ETSAB i també dissenyador de gran prestigi", i ha recordat que aquest mes tenien previst rendir-li un homenatge.

Correa va ser un dels quatre arquitectes que va dissenyar l'Anella Olímpica de Montjuïc, al costat d'Alfonso Milà, Joan Margarit i Carles Buxadé, després de guanyar el 1984 un concurs convocat per aquest motiu, la qual cosa va representar un dels punts culminants de la seva carrera.

Els quatre arquitectes es van encarregar del projecte de remodelació de l'Estadi Olímpic Lluis Companys al costat de l'italià Vittorio Gregotti, qui va morir el mes de març passat als 92 anys d'edat en un hospital de Milà per les complicacions d'una pulmonia després d'haver contret el coronavirus.

Federico Correa va desenvolupar una carrera professional que el va convertir en una de les grans figures del Moviment Modern de Catalunya, primer en l'estudi de José Antonio Coderch i des de 1953, quan va treballar al costat del seu company d'estudis Alfonso Milà Sagnier, amb qui va treballar durant dècades en el desenvolupament de projectes d'edificis, i també com a dissenyador i interiorista.

Altres obres destacades de la seva trajectòria professional van ser la Casa Villavecchia (1955) de Cadaqués, l'edifici Talaia de Barcelona (1972), premi FAD d'Arquitectura, la reforma de la Plaça Real de Barcelona (1981), la seu de la Diputació de Barcelona (1985), que degué integrar al costat de la modernista casa Serra de Puig i Cadafalch, o el Museu Episcopal de Vic (1997).