Per la vostra gran bondat i per amor del vostre nom m'heu alliberat. Vaig recordar-me de la vostra pietat i de l'amor que heu guardat des de sempre, Vós que allibereu els qui esperen en Vós i els salveu dels qui els volen fer mal» (Sir 51,3).

Aquest text de l'Antic Testament és un fragment de la primera lectura de la celebració de la missa de sant Narcís, i remarca la convicció que Déu allibera.

Qui no desitja ser lliure? Volem ser lliures, però ens adonem que la nostra llibertat està molt condicionada. Constatem que estem sotmesos a diversos mals, a limitacions personals, a la nostra història, a la convivència en societat. Però -sobretot nosaltres cristians- anomenem «pecat» el mal que trenca la relació amb Déu, amb els altres, amb nosaltres i amb l'entorn, i per això ens esclavitza. D'aquest esclavatge potser sovint no en som conscients, i això és el pitjor. El cristià, precisament conscient de l'amor de Déu, pot sentir-se alliberat amb la condició de demanar i rebre el perdó. Alliberat en el seu ésser més profund, és capaç de viure i afrontar amb llibertat i responsabilitat les situacions difícils que se li presentin.

L'experiència de ser alliberat ha de ser viscuda pel cristià, pel deixeble de Jesús.

Sant Narcís, en el pensament popular, està unit a l'alliberament, amb el fet -llegendari o no- de les mosques alliberadores. El cartell de Fires de l'any passat ho mostrava gràficament amb un sant Narcís actual, dirigint la mosca alliberadora.

Per això la pregunta és: «De quins mals ens cal avui ser alliberats?».

De tot allò que ens deshumanitza, ens esclavitza i posa en perill la nostra dignitat i la de tota persona.

Alliberats de les incoherències que podem viure com a cristians.

Alliberats de pensar només en els béns materials com a única finalitat de la vida, oblidant els béns de l'esperit.

Alliberats de no respectar els drets humans, i de cercar la solució dels problemes per mitjà de la violència.

Alliberats d'esdevenir ciutadans sense ser responsables dels nostres deures, o de governar la ciutat sense respondre a les veritables necessitats dels ciutadans [...] (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana)