Aquest diumenge celebrem la Jornada de l'Església Diocesana. Recordem, agraïm i valorem que formem l'Església de Girona, i com que és la nostra Església ens cal sentir-nos-en responsables. D'aquí ve l'expressió que defineix aquesta jornada: «Germanor, amb tu som una gran família».
Principalment, cal donar gràcies a tots els fidels que ofereixen la seva vida, el seu temps, les seves qualitats i recursos materials per a la missió de l'Església. I també a altres persones que, sense considerar-se fidels, contribueixen amb la seva aportació als serveis que fa, perquè entenen que són un bé per a tota la societat.
Tanmateix, cal ser conscients que la missió que tenim com a Església requereix disposar de recursos i de mitjans econòmics. Certament que «la creueta» a la declaració de la renda és un donatiu important per a l'economia diocesana, però de cap manera és suficient. Es necessita la col·laboració econòmica de tots els fidels per a la retribució dels preveres i altres persones contractades, per al manteniment habitual i la restauració dels temples -en tenim més de 700-, de les rectories i altres dependències necessàries per a les activitats pastorals, per a les propostes de formació, per oferir els serveis que necessiten els infants, joves i adults. Per això confiem en les col·lectes de les celebracions i en els donatius, però també en la col·lecta especial d'aquest diumenge per al Fons Comú Diocesà.
Com a Església, tenim la missió i el deure que la nostra generació escolti la Bona Notícia de Jesús Salvador i la pugui celebrar, viure, oferir i transformar-la en ajudes, companyia, educació i resposta a les diverses necessitats humanes. És en nom d'aquest deure que m'atreveixo a confiar en la vostra generositat.
En relació amb el tòpic de «les riqueses de l'Església», cal saber que el manteniment del patrimoni cultural -sobretot de temples, obres d'art, arxius...-, i que està al servei de tothom, té un cost que supera sovint les nostres possibilitats. Rics en patrimoni cultural, pobres en recursos per mantenir-lo. Tots estimem les nostres parròquies, tots desitgem que estiguin en condicions [...] (extret del Full Parroquial).
