Es una pregunta que pot ferir. Tothom ho sap, el que és una ideologia. Tothom que va al pou a buscar aigua. Però se'n pot treure poca o molta. Les paraules tenen més o menys profunditat i es poden valorar distintament. Jo encara dono voltes a una idea expressada pel papa Francesc al president del Govern d'Espanya el 27 d'0ctubre d'aquest any. És un discurs d'un foli i mig. L'últim mig explica una sola idea i amb poques ratlles en té prou perquè entri un cert tremolor d'esperit perquè, per explicar-nos el sentit profund de la paraula «ideologia», arrenca l'any 1933, quan una idea destructora va anar substituint la política alemanya per dur-la a la mort.
El resultat és destruir la «missió i una forma molt alta de caritat i de l'amor» que és la vocació política. El sentit profund de la ideologia que vol imposar-se perquè no són idees, sinó perversió d'idees. En l'àmbit social descobrim que hi ha gent disposada a trepitjar tota llibertat. Gent que vol manar no per imposar una idea raonable, sinó una idea fixa que reventa la llibertat dels que no pensen com ells en matèries que no són opinables, sinó que atempten contra la dignitat humana.
El Papa recomana al president la lectura del llibre Síndrome 1933. La història del segle XX i un tros de la del XXl ens mostren la força de les ideologies i la seva influència, afegida a les vergonyoses guerres i els seus milions de morts. El Papa parla a un cap d'Estat com parlaria a tots. Estima «il paese, la nazione, e la patria».
Les ideologies no saben el que és la llibertat. El risc d'atemptar contra els grans drets naturals, de la persona, de la família, dels pares, de la vida, abans de néixer i abans de morir, són una espècie de pandèmia ideològica contra la vertadera llibertat.
