Els bahá'ís commemoren la mort del fill del fundador

Amb només vuit anys, 'Abdu'l-Bahá va haver d'acompanyar el seu pare en els successius desterraments que finalment el portarien a la ciutat-presó de 'Akká, a l'actual Israel, on Bahá'u'lláh va morir el 1892 i on 'Abdu'l-Bahá va estar confinat durant quaranta anys.

Poc després del seu alliberament, va emprendre una sèrie de viatges per Europa i Nord-Amèrica (1911-1913) en els quals va presentar el missatge del seu pare. Des de les plataformes que li van oferir nombroses organitzacions socials del moment va defensar una perspectiva sobre la igualtat entre l'home i la dona fins i tot més radical que les sufragistes de l'època. Va treballar també per abolir la discriminació racial i va aconseguir convertir la comunitat bahá'í nord-americana en un grup humà racialment integrat en el qual fins i tot se celebraven matrimonis interracials. Tot un escàndol en un lloc i en un moment en el qual existien lleis de segregació racial molt estrictes.

El seu treball per la pau va ser també molt rellevant. Va aconsellar a les principals organitzacions pacifistes del moment i es va entrevistar amb els seus líders. A tots ells els va advertir que l'establiment de la pau no depèn únicament de la creació d'organismes i lleis internacionals sinó, sobretot, d'un canvi profund amb què es reconegui la unitat de la humanitat i s'abandonin formes d'odi com el prejudici racial, nacional o religiós.

Sota la seva guia, els bahá'ís de Pèrsia, el seu país natal, van establir multitud de projectes i equipaments al servei del desenvolupament del país. Entre ells, moltes de les primeres escoles per a noies. Durant la Primera Guerra Mundial, va organitzar un complex sistema de distribució d'aliments per a les poblacions de 'Akká i Haifa, salvant així milers de persones de la fam que va assotar a la regió. El 1920 va rebre de l'Imperi britànic el títol de sir per l'auxili que va prestar a la població local.

'Abdu'l-Bahá va morir a Haifa el 28 de novembre de 1921. El seu funeral va ser el més multitudinari mai celebrat a la ciutat i va aconseguir unir en un mateix lloc els líders de les diferents comunitats religioses i ètniques de la regió. Un adequat homenatge per a algú que es va destacar pel seu ecumenisme i que va dedicar tota la seva vida a treballar per l'enteniment entre els pobles.