V eritablement estem necessitats de bones notícies. Segur que en podem trobar, però les que tenen més ressò mediàtic són les «males notícies» i, segur, les que més ens preocupen. Només a títol d'inventari: con?tinuen els conflictes armats, es manté el greu problema dels immigrants sense propostes de solu?ció, la pandèmia del coronavirus va afegint noves víctimes, continua el temor als contagis, les restriccions en les re?lacions socials ens porten tristesa, segueix la violència, la problemàtica econòmica castiga moltes famÍlies... Podríem continuar pensant en les males notícies en l'àmbit perso?nal, familiar, d'amistat, de veïnatge.

En aquest ambient, per Nadal tornem a sentir la bona notícia del naixement de Jesús: «Us ha nascut un salvador. És el Messies, el Senyor: trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora».

Algú pot pensar que tant li fa que s'anunciï el naixement d'un salvador, perquè no canvia res, la vida segueix igual i la història continua pel mateix camí. Però cal pregun?tar-se si el fet del naixement de Jesús ha canviat radical?ment la història hu?mana i la vida de ca?dascun de nosaltres.

Si no fos així, per què, doncs, els àngels com a missatgers de Déu anuncien i canten una Bona Nova que ho serà per a tot el poble?

Constatem que la festa de Nadal ha deixat a cada genera?ció una experiència profunda de sentiments, de convicci?ons, de celebracions, d'elements culturals i artístics.

Cada Nadal ens ajuda a viure amb el convenciment que formem part d'aquest pessebre on Jesús nasqué, visqué, morí i ressuscità. El nostre món s'ha transformat en el pes?sebre de Déu. Aquesta és la nova que omple de joia i d'es?perança cada Nadal.

Què ha canviat el fet que Jesús, el Fill de Déu, s'hagi fet home, assumint la feblesa de la condició humana en un temps concret de la nostra història? [...] (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).