Voltes a què? Simplement, a una Proposició de Llei Orgànica de regulació de l'eutanàsia. Els sentiments que ha suscitat en mi no són d'àmbit polític. Més aviat són de filosofia moral o unes reflexions de simple ciutadà.
L'article 1 diu: «El objeto de esta ley es regular el derecho que corresponde a toda persona que cumpla las condiciones exigidas a solicitar y recibir la ayuda necesaria para morir...».
El fi de la Llei és el dret regulat per demanar ajuda necessària per morir. Conceptualment, no seria el mateix que dir «matar»? Seria una mort oposada a tot el que suposa al que fins ara era l'organització de la Salut Pública.
Tot plegat és només un ?procediment per estar en regla amb l'Estat. L'Estat es fa copropietari de la vida d'un ciutadà. És com si, en lloc de buscar la vacuna per al coronavirus, es pensés que seria més fàcil, menys car, més raonable, més d'acord amb la persona que té el virus i a petició seva.
Veig que s'enumeren moltes garanties. Els jutges saben que és molt difícil regular les situacions jurídiques quan aquestes estan dominades per les emocions, pels parers subjectius, per les diferències de pensament dels familiars, pels interessos materials que hi ha en tota mort, fins i tot els interessos econòmics, sense recórrer a la ciència mèdica, psicològica i a la presència d'una afectivitat que remou l'ànima.
El Congrés de Diputats no podria estudiar seriosament com crear, en cada província del país, un centre de cures pal·liatives? Ja hi són, aquests centres. Em dona la sensació, més que la sencasió, que hi traspua, potent, la ideologia. Es tanca la porta a la investigació.
