L'hivern, que s'estrena aquest dilluns a les 11.02 minuts hora catalana, i que durarà 88 dies i 23 hores, fins al 20 de març amb l'arribada de la primavera, estarà dominat per la brillantor dels planetes Venus, Mercuri, Júpiter i Saturn al llarg de tota l'estació.
Al llarg de l'estació, la més curta de l'any, no es produirà cap eclipsi i la primera lluna plena de l'hivern arribarà el 30 de desembre, segons càlculs facilitats per l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), que apunten que les següents tindran lloc el 28 de gener i el 27 de febrer de 2021.
Durant l'hivern, el cel al vespre estarà dominat per Mart, al què acompanyaran Júpiter i Saturn fins a mitjans de gener i Mercuri durant tot gener; a l'alba serà visible Venus fins a la meitat de febrer, moment en el qual apareixeran Mercuri, Júpiter i Saturn.
Aquest 21 de desembre serà el dia més curt de l'any i a Madrid, per exemple, la durada serà de 9 hores i 17 minuts, a comparar amb les 15 hores i 3 minuts que va durar el dia més llarg de l'any, el passat 21 de juny.
Les sis hores de diferència entre el dia més curt i el més llarg depèn de la latitud del lloc, nul·la en l'equador i extrema (24 hores) entre els cercles polars i els pols; a l'Antàrtida, al voltant de el 21 de desembre es produeix el fenomen del "Sol de mitjanit", en què l'astre és visible tot el dia.
La 'Gran Conjunció'
Els dos planetes més grans de el sistema solar estaran tan junts un l'altre que formaran el que es coneix com a 'doble planeta', un fenomen astronòmic que no es produïa des de fa gairebé 800 anys A més, al mateix temps que arriba el solstici d'hivern a l'hemisferi nord, arriba també el d'estiu a l'hemisferi meridional.
La 'Gran Conjunció' es podrà veure des de qualsevol lloc de la Terra. Júpiter i Saturn 's'uniran', encara que en realitat estaran separats per gairebé 400 milions de quilòmetres. Per apreciar aquest fenomen, es recomana emprar un telescopi o aparell de visió astronòmica una hora després de la posta de sol d'un lloc a cel obert i lliure de nuvolositat.
