Acabo de llegir un petit discurs recent del papa Francesc als estudiants d'un centre d'ensenyament poc conegut. Es tracta del Theologisches Studienjarh de Jerusalem. És un centre d'estudiants catòlics i protestants que aprofundeixen en textos bíblics i tenen trobades amb intel·lectuals d'esglésies orientals, així com del món jueu i islàmic. Són notícies que no cotitzen pel gran públic. Però aquest sector del món de l'esperit treballa a la base d'un món social i poític tan intrincat com el d'avui.

Francesc els ha dit, recentment: «Sou testimonis per als vostres companys i per als homes i dones d'avui de la importància de Déu en la vida». Estem convençuts que les religions ofereixen una valuosa contribució per la construcció de la fraternitat i per a la defensa de la justícia en la societat. I d'altra banda creiem que, quan per diversos motius volen expulsar Déu de la societat, s'acaba per adorar ídols i l'home es perd.

Ja fa temps que s'està observant, almenys al nostre país, que tot s'està confiant al poder tècnic, que «és ambigu i pot ser instrument de destrucció» (Fernando Ocariz). Ara, s'anul·la el pensament, impera la ideologia, la política es torna dogmàtica. Les idees no interessen. La veritat, només si és tècnica, matemàtica. Es continuen guardant les grans paraules de la Il·lustració, que s'ha tancat «l'arbre» de la raó, i la veu humana s'apaga amb el número de morts i els seus tant per cent.