La pregunta és escaient, perquè aquest diumenge celebrem la festa del Baptisme de Jesús a l'inici de la seva activitat pública, com a cloenda de les festes de Nadal i Reis. Els evangelistes, quan expliquen aquest fet, el presenten com un moment intens de «revelació», de manifestació de qui és aquell home de Natzaret que s'acosta a Joan, a la vora del riu Jordà, perquè el bategi amb aquell baptisme, que no és el que nosaltres rebem. El baptisme de Joan significava una actitud de conversió, i era un ritus de purificació per acollir el Messies.

Jesús va rebre el baptisme de Joan. Nosaltres hem rebut o podem rebre el baptisme de Jesús, el baptisme cristià. Faig memòria d'alguns fets.

-Hi ha pares que ni es plantegen batejar els seus fills, malgrat la insistència d'alguns avis, perquè viuen molt allunyats de l'experiència cristiana. Potser ells han estat batejats, però fa més o menys temps que aquesta condició de batejats ha deixat de tenir importància en la seva vida.

- D'altres pares, fins i tot creients, dubten si cal fer-ho o no. Pensen potser que un dia el fill o filla ja decidirà, o que ells ja li ensenyaran a ser bona persona, i per això pensen que no cal el baptisme.

-També trobem pares que, certament, demanen el baptisme i bategen els fills, i fan molt bé, però després, a l'hora d'educar-los, no tenen en compte aquest fet i obliden el compromís que varen fer «d'educar el seu fill o filla en la fe, perquè compleixi el manament d'estimar Déu i el proïsme com Crist ens va ensenyar». No se senten responsables del seu baptisme perquè no els ensenyen a resar, no els inscriuen a la catequesi, no els expliquen el sentit de les festes religioses.

- Cal remarcar que molts pares que han batejat els seus fills els han educat com a cristians, i han procurat oferir-los totes les ajudes per créixer en la fe, sobretot amb el seu testimoni. Alguns palpen el fruit del seu testimoniatge mentre que d'altres, amb sofriment, veuen [...] (extret del Full Parroquial).