Dijous passat, 21 de gener, La Vanguardia oferia en prime time a tota pàgina el jurament de Joe Bilden i la presa de possessió com a president dels Estats Units.

La notícia quedava concentrada, amb una fotografia que deia més coses de les que es veien. Jill Biden, la seva esposa, sostenia, amb els dos braços i les mans, una Biblia que devia ser un tresor d'antiguitat americana, però que per a nosaltes, els gironins, era d'abans d'ahir.

Tenim l'Arxiu de la Catedral amb exemplars bíblics de molts segles enrere, bíblies miniades, preciositats històriques que ens certifiquen que som un molt més vell país.

La mà de Biden s'estenia, sencera, com qui pren possessió del mateix llibre. A ell li queden cinc anys de gestionar el bé comú, i el llibre contenia el fonament de moltes constitucions, inspirava línies fonamentals de la dignitat humana i del seu autor.

El gest de Biden era evidentment sincer. La foto ho diu. La seva història, també. Quin polític pot refusar els elements constitucionals de la realitat humana i de la seva convivència?

La Bíblia no fa política per a la Història. Però qui pot no valorar els elements fonamentals que la Bíblia exposa i defensa sobre la dignitat humana?

Els problemes que sorgeixen sobre el color de les persones arreu del món tenen en ella la millor fonamentació. És una llàstima que s'hagi de recórrer a 25.000 agents per evitar un assassinat.

La fe no fa política però millora les relacions humanes i més encara.