Torno a llegir una carta de fa un pèl més d'un any. Té quaranta-cinc pàgines petites i clares. L'escriu Mons. Fernando Ocáriz, prelat de l'Opus Dei . El tema sembla corrent: escriu s'obre l'amistat. Mai havia contemplat, a través de les reflexions de l'autor, la profunditat d'una anàlisi que enriqueix les relacions humanes i divines. Parteix d'un lectura profunda de l'Evangeli. Contempla el perfil humà de Jesucrist i s'adona, i ens fa adonar, d'una virtut humana, perquè Jesucrist era i és, a més de Déu, perfecte home. Analitza l'amistat. Cita les paraules de Jesús, en la intimitat del Cenacle: «A vosaltres us he dit amics» (Jn15,15 ). Voler el mateix, refusar el mateix. Analitza l'amistat. Cita uns vells autors: «Idem velle ,idem nolle Idem». Comunió de pensament i de voluntat. La vida de Jesucrist ens descobreix la comunió de pensament i d'acció. Coincidència de la voluntat. Construir l'amistat amb Déu. I Déu ens condueix a viure l'amistat amb tots els homes.

Això té un preu. És fruit d'una lluita permanent contra les mil formes d'egoisme que portem al damunt, perquè l'amistat és un camí universal. Muntar cadenes d'amistat. És un pensament vàlid per a totes les situacions polítiques, culturals, familiars, laborals. Imagineu la irrupció d'amistat en el món,una amistat que és el reflexe humà d'Amor que ve de dalt: «Déu és Amor!»

Mons. Fernando Ocàriz va néixer a París, a conseqüència del exili de la Guerra Civil del 36-39. Va estudiar Físiques a Barcelona.Un company seu de classe em deia, fa temps, que quan hi havia algun dubte escolar entre els estudiants, els companys recorrien a un tal Fernando Ocaríz.