El dia 11 de febrer, com cada any, ce?lebrem la Jornada Mundial del Malalt. El lema d'enguany per a tota l'Església és un verset de l'evangeli de sant Mateu 23, 8: «De mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans». Els responsables de la pastoral de la salut de les diòcesis d'Espanya hem volgut concretar aquest lema amb una expressió significativa: «Cuidem-nos mútu?ament».
La pandèmia del coronavirus, escampada per tot el món ja fa mesos, continua activa, i no sa?bem quan passarà o es controlarà gràcies a la medicació i a la desit?jada vacuna. Aquesta pandèmia ha transformat i universalitzat la percepció de la malaltia. Sabíem que hi havia malalts, per proximi?tat familiar o per pròpia experiència, però ara tenim cons?ciència que tots -repeteixo: tots- podem estar malalts, contagiats del virus, potser sense saber com. S'ha estès la convicció que som fràgils i vulnerables, i ens costa ac?ceptar aquesta experiència. La immensa majoria prenem totes les mesures sanitàries perquè som conscients de la nostra fragilitat, començant per les persones de més risc, però continuant també pels joves.
Certament aquesta pandèmia ha multiplicat el sofriment i la solitud. Pensem en la solitud dels malalts sense la companyia de familiars i amics. Pensem en el sofriment de les famÍlies sense poder acompanyar i viure el dol necessari pels difunts estimats. Pensem en el sofriment del personal sanitari que s'ha entregat plenament al servei dels malalts, però amb el risc de ser contagiats i amb un gran desgast físic i emocional.
S'ha generalitzat el temor i la possibilitat d'estar malalt, i aquesta convicció ens ha de motivar a pensar que necessitem cuidar-nos mútuament els uns als altres. Totes aquestes experiències, tots aquests fets, ens fan ser més conscients [...] (extret del Full Parroquial)
