En plena pandèmia, ja fa uns mesos que Montserrat ha deixat enrere el seu bullici habitual, però el confinament -primer municipal, ara comarcal- ha portat el monestir i el seu entorn a una situació de mínims. A banda de la basílica, en tot el recinte només hi ha oberta una botiga de queviures per al subministrament bàsic dels pocs treballadors que queden, i ara les misses i l'Escolania s'orienten cap als fidels que els segueixen per streaming.

Que es recordi «és una situació inèdita», com a mínim des de la Guerra Civil, explica el pare Bernat Juliol, com a portaveu del monestir. Ja es venia d'una situació complicada des de l'inici de la pandèmia, que l'any passat va fer caure el 73,6% el nombre de visitants a Montserrat, però després d'un estiu amb una certa remuntada i d'una tardor en què el confinament municipal de divendres encara permetia visites entre setmana, es va passar a la desolació total quan el confinament municipal va ser diari. A tot estirar, «ara pugen una vintena de persones diàries», explicava fa unes setmanes Juliol, de Monistrol o dels municipis limítrofs si fan esport.

L'aeri està tancat, i els funiculars de Sant Joan i la Santa Cova també. Només funciona el cremallera entre Montserrat i Monistrol, amb un viatge diari d'anada i de tornada per als treballadors. N'hi ha una vintena, bàsicament entre el personal de la botiga de queviures, el de la neteja, el de l'Escolania, i el que dispensa dels serveis mínims d'infermeria i cuina a la comunitat. Una xifra que queda lluny dels 250 treballadors que hi pot haver en temporada alta, i que ara estan en situació d'ERTO, ja sigui total o parcial, excepte el personal de l'Escolania (i els monjos).

I és que, si les visites han caigut en picat, els ingressos també, de manera que «s'ha hagut de reduir l'activitat per reduir despeses, però intentant que Montserrat continuï funcionant amb els mínims necessaris», diu Juliol. Explica que, davant d'aquesta situació, els mateixos monjos «assumim tasques de neteja o altres d'internes que abans no fèiem». Tanmateix, es mostra confiat que «en el moment que hi torni a haver visitants es pugui reprendre l'activitat amb la màxima normalitat possible».

A la botiga, productes bàsics

La botiga de queviures de la plaça de l'Abat Oliba és un reflex d'aquesta davallada. Ara és l'únic establiment que hi ha obert, i només al matí, coincidint amb la jornada laboral reduïda de la majoria dels pocs treballadors de Montserrat. S'hi dispensen una mitjana d'uns deu tiquets diaris, una quantitat anecdòtica tenint en compte que «les vendes han caigut més del 80% amb la pandèmia», assegura la responsable de l'àrea d'atenció al visitant de Montserrat, Montse Mur.

Com que no hi ha demanda, les comandes també s'han reduït a la mínima expressió, bàsicament a «cafè, pa, fruita, o algun embotit per fer un entrepà, i poca cosa més», afegeix Jennifer Ramírez, que és la cap de servei de la botiga.