A La Contra de la La Vanguardia del 22 d'aquest mes, un professor d'Ecologia Aplicada de la Universitat de Carolina del Nord explica que totes les espècies intereactuen amb nosaltres en la nostra vida diària.

És un descobriment científic de l'entorn permanent, l'existència humana. Resulta que les bactèries del flequer afecten la massa fermentada i viceversa. Es calcula que hi ha un milió de bactèries en el món i que el percentatge maligne és molt baix. I afegeix: «Sento una profunda emoció per la grandesa de la vida».

Sento un agraïment profund per totes aquelles persones que dediquen la seva vida a la investigació i que ens protegeixen amb eficàcia. Però no puc deixar de pensar que la intel·ligència humana, malgrat els seus èxits, queda humiliada, empetitida, davant l'espectacle de la creació. La pandèmia ha acorralat l'home.

Recordo que al poble d'Estanyol, en sortir de l'església, hi ha un edifici petit, com una caseta de pedra, amb teulada i obert als quatre vents. Crec que se'n diu «commonitori». Abans, els pagesos, quan amenaçava una tempesta que podia devastar la collita, demanaven al rector que beneís el temps. Era menys complicat que la pandèmia. Però el poble acostumava a pregar, a mirar enlaire, perquè havia experimentat la petitesa, la fragilitat, la impotència del ser humà davant de la meravella de la creació.

Fa més de dos-cents anys, els filòsofos de la Revolució Francesa van substituir la fe per «l'Arbre de la raó». Prohibit mirar enlaire. Hi ha una ciència filosòfica que es diu «Teodicea», des d'Aristòtil i Plató fins avui.

És el coneixement de Déu, a través de la raó. No cal posar la pell de gallina pels valors que el coneixement racional de Déu aporta a la cultura humana. La fe va més enllà.