Aquesta va ser l'experiència de tres deixebles de Jesús, i aquesta pot esdevenir també la nostra pròpia experiència en la vida. En podrem escoltar la narració aquest diumenge segon de quaresma a les celebracions de la Missa.
El fet de la transfiguració, que significa «més enllà de la figura», s'esdevé en un moment de gran preocupació per a aquells deixebles del mestre. Jesús els comunica que al final haurà de sofrir molt, que serà rebutjat pels líders religiosos del seu poble, que morirà i que ressuscitarà. Però els deixebles només es fixen en el rebuig i la mort, perquè no entenen de cap manera que aquest sigui el destí de Jesús. Fins al punt que Pere se l'endú a part i el renya. Però Jesús li respon anomenant-lo Satanàs, i li diu que no veu les coses segons Déu sinó com els homes.
Tot seguit, en companyia dels apòstols més íntims, els mateixos que seran presents a l'agonia de Getsemaní, Jesús puja a una muntanya alta i allà es produeix la transfiguració.
Per uns moments apareix amb tota claredat i lluminositat tota la veritat sobre Jesús, en companyia de Moisès i d'Elies. S'anticipa la glòria de la Pasqua en l'inici del camí cap a la creu, s'assaboreix la presència divina i es descobreix qui és realment aquell home que camina cap al fracàs.
Pere, és natural, vol fer eterns aquests moments, però encara no ha arribat l'hora. Cal escoltar la veu de Déu Pare testimoniant que Jesús és el seu fill i demanant que l'escoltin.
I de sobte es tornen a trobar amb Jesús tot sol, que els adverteix que no expliquin a ningú el que han vist.
Caldrà continuar trobant-se amb Jesús d'una manera humana, caldrà viure la seva creu, i caldrà escoltar-lo, seguint la indicació de la veu del Pare.
Nosaltres seguim Jesús, l'hem d'escoltar, però també necessitem viure i descobrir en qui creiem en el camí fos i dur de la vida cristiana. Tenim necessitat de moments [...] (extret del Full Parroquial).
