A cabo de dir la missa del diumenge que ve de Quaresma. L'Evangeli és de Sant Joan, 12, 20-33. «Quan jo seré enlairat de la terra, els atrauré tots cap a mi». I el text sagrat no en perdona ni una: «Si el gra de blat, caient en terra, no mor, es queda ell tot sol, però si mor porta molt de fruit».

Els que combreguen senten repetir la frase que banya tota la història del poble jueu. La llibertat d'aquest poble és llibertat amb sang. I el nostre, també. La cultura cristiana ha omplert el món de creus. Si el gra de blat no mor, no té futur. La vida humana porta en si la promesa de la «vida eterna». El seu preu és la redempció, realitzada amb la mort i la Resurrecció de Crist. La por no és cristiana. La fe no s'entén sense futur. Aquesta és la cultura humanística de tot el món, el món grecoromà i de les mil formes de cultura religiosa.

He sortit de missa comfortat. Aquest evangeli treu la por. Jesús va renyar seriosament l'apòstol Pere quan li manifestava que Ell, Jesús, no havia de sofrir. L'atracció vers la llum i l'amor ve per la Creu. He pensat que, aquesta setmana, el nostre Govern ha aprovat la llei de l'eutanàsia. Ja s'havia ficat a legalitzar l'avortament. Ara, dictamina sobre una matèria que existia abans que existissin els governs i els congressos.

Qui ha legitimat tots els governs del món que decideixen sobre els embrions humans i sobre el visat per morir-se? Pregunto: no seria més sensat orientar una inversió eficaç per promoure la medicina pal·liativa? «Pallium» és una paraula llatina per significar el «manto» grec. Un abric. Alleugeix el fred. Ajuda, calma, normalitza, recupera. Quan val un vaixell de guerra? A cada país del món?