Jesús, per manifestar-se, se serveix de diverses expressions, i una que pot resultar sorprenent és la que diu: «Jo soc el cep i vosaltres les sarments». Precisament ho proclamarem aquest diumenge en les celebracions.

Reconec que, quan em varen nomenar bisbe i em calia dissenyar un escut, vaig voler que en una de les particions hi figurés un cep. Per això em sembla adient oferir-vos aquesta breu reflexió.

Som terra de vins, i de vins molt bons. També ho era la terra de Jesús, i ell hi entenia. Per això parla sovint del vi i de la vinya, dels ceps i de les sarments. Confesso que, en ser de terres de vinyes des del meu naixement, sempre he pensat que l'afirmació de Jesús fa referència al fruit que ha de donar el cep: el raïm i el vi.

Però, a més, Jesús afirma que tenim un vinyater excepcional i Únic, Déu Pare, i que la seva glòria és que donem bon fruit. En definitiva, l'objectiu d'aquesta afirmació ha de ser que el fruit que donem sigui el millor vi que puguem assaborir.

Tanmateix, tot seguit Jesús es refereix als sarments, que som nosaltres. Afirma, tal com sap per experiència el pagès, que cal esporgar o netejar perquè es veremi bon fruit.

I certament sovint tenim l'experiència que Déu pare -el vinyater- ens esporga defectes, rutines, mandres, tarannàs i estils de vida personals que puguin impedir donar bon fruit. I ens queixem perquè això ens fa mal, però és del tot necessari per assegurar el bon vi.

Però, sobretot, s'insisteix que, si la sarment no està unida al cep, de cap manera pot donar fruit. Si no hi ha unió amb el cep no hi ha raïm, no hi ha fruit, no hi ha bon vi.

La condició per donar fruit és restar units al cep, és a dir, units a Jesús, perquè, com diu ell mateix, «sense mi no podeu fer res». Sense la unió amb Jesús no hi haurà vi que converteixi la vida en una festa. Alguns pensen que el «bon vi» que alegra la vida [...] (extret del Full Parroquial).