Josep Albroser, de Santa Coloma de Farners, és col·leccionista. Fins aquí, res estrany, molta gent col·lecciona les coses més curioses. El que passa és que la col·lecció de l’Albroser és, podríem dir, no gaire habitual: col·lecciona accidents. O millor dit, notícies i fotos d’accidents, que no és que ell s’accidenti sovint. Educat com és, ofereix al visitant una targeta:
«Col·leccionista d’accidents. Automòbils. Aeris. Ferroviaris. Nàutics». Així es presenta a la gent?
Hi ha gent que se sorprèn, que diu que no ho havien sentit mai. Estan acostumats que una targeta posi «Viatjant de faixes» o coses així.
No és una afició una mica macabra, la seva?
No ho crec, és una afició com qualsevol altra, com el que col·lecciona monedes. El meu pare va començar a fer-la, i jo vaig seguir.
Ah, així és una cosa que ve de família.
Herència familiar, en podríem dir. Però quasi tot ho he recopilat jo, el meu pare només va començar.
Quants accidents té a casa, si em permet l’expressió?
Ara menys, perquè fa poc vaig fer donació als Mossos d’Esquadra de 34.000 fotos. Unes 24.000 eren d’accidents de trànsit, més de 3.000 d’avions, 1.758 de trens, 1.712 de vaixell, 852 accidents de moto i 1.806 de ral·lis. Cada tipus, un tom diferent. N’hi ha de totes les èpoques i de totel món: Chicago, Rio...
Imagino la il·lusió amb què ho devien rebre els agents.
Van tenir algun problema, es pensaven que només tenia tres vitrines plenes d’accidents i van venir amb un sol cotxe. En arribar, van trobar dotze vitrines. Van cabre ben just al vehicle. Després em vaig fer una foto amb els agents i la col·lecció.
Per quin motiu va fer-ne donació?
Els meus fills no volen seguir la col·lecció, i jo em faig gran. Quan jo no hi sigui, ho haurien llançat tot, i són 55 anys de col·lecció.
El jovent està perdent els valors.
Es passen el dia amb el mòbil a la mà, no volen saber res d’accidents. De tota manera, jo encara aniré fent.
I això que el mòbil és una bona eina per captar accidents.
Sí, això sí.
Com és que vostè sí, que va decidir seguir la vocació paterna?
Quan feia la mili vaig estar un any malalt al llit, i per entretenir-me, el meu pare em duia diaris, i com que ell es fixava en els accidents, jo també. Quan vaig poder sortir al carrer, comprava diaris als drapaires per aconseguir accidents. Més tard, vaig trobar una llibreria a la costa, on n’hi havia de tot el món.
No hi ha dubte que això seu és vocació. Quina és la darrera adquisició?
Un camió de porcs que va bolcar a la Vall d’en Bas, fa pocs dies. Potser quan acabi l’any, plegaré.
No digui això, que ho porta a la sang.
És molta feina. Perquè també faig altres col·leccions: de bolígrafs, de sucres... Ara n’estic preparant una de matrícules curioses de cotxe, en fotos.
Els accidents mortals constitueixen una categoria superior?
No solc guardar fotos amb morts, en tinc només dues o tres. Un de moto, on es veu el cap del conductor lluny del cos. O un d’un cotxe que, si mires bé amb lupa, s’hi veu una nena cremada a dins.
Errr... ja ho mirarem un altre dia. Les morts naturals no li interessen?
No (riu). Tinc força amics que ja s’han mort, això sí.
Ni els assassinats i atemptats? Miri que és un sector a l’alça.
Havia col·leccionat assassinats d’ETA, però em van dir que ho deixés, que podia tenir problemes. Ho vaig cremar tot. Tinc el de Carrero Blanco, que el vaig trobar a un contenidor. No ho entenc, la gent ho llença tot, al contenidor he trobat documents del segle XIX.
No em digui que remena contenidors.
No hi entro, eh? Miro des de fora.
Si mai tinc un accident li puc enviar la foto?
I tant, per què no. Amb molt de gust l’agafaré. Però que estigui viu, eh?
S’intentarà.
No col·lecciona res, vostè?
Exdones.
Ah, jo això no. Amb la que tinc, encara me’n sobra (riallada).
