Tot i que podria semblar que els temps no estan per a gaires bromes, la veritat és que tots els entesos ens diuen que l’humor és justament recomanable per apaivagar la mala maror d’unes dades epidemiològiques que, tot i les bones notícies de millores substancials en la situació sanitària i l’evidència d’unes tongades de vacunació massives i ben planificades, encara ens continuen angoixant. Em refereixo, és clar, a la broma sana, el divertiment, l’humor sense matisos, el bon rotllo, i no als acudits macabres del cantant Miguel Bosé renegant de la fiabilitat i seguretat de les vacunes en general.

Els gironins ja estem avesats a això de posar bona cara al mal temps. La llegenda del Tarlà en pot ser un bon exemple. Segons diuen les cròniques, els orígens de la festa del Tarlà cal situar-los en el transcurs de la terrible pesta bubònica que va assolar la ciutat pels voltants de l’any 1348.

Segons la tradició, durant aquesta epidèmia va adquirir gran protagonisme un pagès que amb les seves facècies, rialles, jocs i acrobàcies va entretenir grans i petits durant la quarantena a què estaven sotmesos els veïns del carrer de l’Argenteria, que només sentien el toc de les campanes anunciant els morts que es produïen en aquella parròquia. En el seu llibre sobre aquest tema, Pep Vila descriu d’aquesta manera la terrible situació: «El carrer, que restava incomunicat per por del contagi, aïllat de la resta de la ciutat, semblava un cementiri. Els veïns van posar canyes verdes a les balconades i finestres perquè no s’escolessin els aires malèfics. També van tapiar l’entrada i sortida del carrer amb uns encanyissats per convertir-lo en un baluard segur. Com que la terrible malura passà gairebé de llarg per aquest barri, els veïns, agraïts, van voler perpetuar la memòria d’aquest valent i divertit ciutadà confeccionant un ninot (el famós Tarlà) que en un principi era un pagès abillat amb barretina i espardenyes. Ara és l’arlequí que tots coneixem, i que fa molts anys evolucionava als crits de «Visca el Xato», a tocs de bombo i timbal».

Entretenir amb la màgia de l’humor i l’acompanyament de la música i la gastronomia és el que ens proposa el festival FESTIMANS, que enguany se celebrarà del 17 al 20 de juny al pati de la Casa de Cultura de Girona. Així com la pandèmia medieval va obligar a un entreteniment en el clos de l’encanyissat de l’Argenteria, la virulència i efectes de la covid-19 ha obligat a deixar les sales de l’Hotel Palau de Bellavista, on es va celebrar la darrera edició, i fer-lo en un espai a l’aire lliure amb totes les mesures de seguretat que les autoritats sanitàries estableixen per a aquesta mena d’esdeveniments lúdics. El festival inclourà diferents activitats i espectacles relacionats amb l’humor, amb petites taules on l’espectador podrà prendre la seva consumició sempre que la situació sanitària ho permeti. Està previst que hi hagi tast de productes, tant de vins de la DO Empordà com de «Girona Excel·lent», el segell de qualitat agroalimentària que atorga la Diputació de Girona amb l’objectiu d’impulsar, fomentar i difondre en l’àmbit estatal i internacional els productes gironins de la més alta qualitat.

El director artístic del festival, Fel Faixedas, ha ressaltat que la pretensió de l’espectacle és senzillament «entrar en un estat de bon rotllo i benestar». Sembla que això està ben assegurat amb la proposta de convidats especials, entre els quals destaquen els components de La Sotana amb el seu programa de ràdio sobre futbol i humor, els monòlegs d’El Soterrani, tàndem format per Peyu i Jair Domínguez, que enguany portaran l’esquetx «Una nit amb els dos ‘lokus’ del bricolatge». També hi haurà música amb alguns concerts vermut i si el tiempo acompaña y la autoridad lo permite s’asseguraran uns vespres en què la diversió, l’humor i el bon rotllo ens acompanyaran sota la diàfana carpa dels estels.