No he vist cap treball professional que fos propagat amb un cartell semblant al del títol d’aquest article. Teòricament, ningú sembla que ensenyi una formació forjada amb els principis naturals de la personalitat humana: com ser més humanista, més humà? Però, de fet, existeixen sessions d’estudi que van per aquest camí. Almenys, en conec una. La conec per experiència.

Bé, no tan bé i malament, sovint, fa setanta anys que cada setmana predico, els diumenges i festius, a oients de les vuit entitats on m’ha destinat el meu bisbe respectiu. He intentat, dins del contingut correcte de l’explicació de l’Evangeli, donar principis i parlar de la moral humanística. És més complicat del que sembla. Però un creient normal que assisteix a la Missa dominical que sol durar, normalment, uns tres quarts d’hora, està contemplant el millor humanisme del món, el pensament i la figura humana i divina de Jesucrist.

Un fidel, home o dona i criatures, amb poques lletres, pot tenir el coneixement, la imaginació, l’emotivitat, nascudes al contacte amb les escenes ordinàries de la vida de Jesús, de Maria, de Sant Josep. Cada diumenge, els que participen a una missa poden entendre millor la Declaració Universal dels Drets de l’home, promulgada en el segle passat.

Des de l’inici de la Bíblia, el feligrès del segle XXI, tard o d’hora, aprèn que l’home és fet a imatge i semblança de Déu; té la clau de la lectura més exacta de la creació sencera, de la seva bondat, del misteri de bondat i de saviesa que inclou; aprèn que el pecat produeix un fatal desordre en la seva vida personal i social, un esclavatge que pot portar a qualsevol barrabassada.

L’amor radical del missatge evangèlic és l’escola més eficaç per la lluita contra el mal. Evidentment, les arrels del mal continuen com un càncer somort en el fons de l’ànima. Sant Pau se’n va queixar a Jesús i Ell li va respondre: «En tens prou amb la meva gràcia».