Tres dècades de concerts a Espanya i Llatinoamèrica contemplen Reincidentes, la banda sevillana de punk rock que el 9 de juliol toca al Passeig Marítim d’Empuriabrava, en el marc del Festival Istiu. Fernando Madina (a la foto, en primer terme) és el cantant i baixista

Reincidentes significa que «ho tornaran a fer», vostès també?

(Riallada) Hòstia, quina entrevista m’espera. Doncs més aviat sí.

Vull aprofitar que parlo amb un sevillà: què ha quedat de l’Expo?

En principi va quedar un erm. A poc a poc s’han anat adonant que tant d’espai s’havia de fer servir. Hi van posar la comissaria de la Policia Municipal, oficines de Canal Sur, la Facultat de Comunicació, una discoteca, un parc d’atraccions... En fi, a poquet a poquet. Però vaja, han trigat, eh?

I señoritos? En queden?

Algun en queda. Però el que més queda són pobres que aspiren a señorito.

El tema «Justo» va d’un noi que es diu així i mor a la Guerra Civil. Hi va haver molts Justos?

Imagino que milers. Una de les grans assignatures pendents de la nostra democràcia és trobar-los. Trobar-los i donar-los la sepultura que mereixen. N’hi ha massa a les cunetes, encara.

Qui són els «Hijos de la calle»?

Som tots els que no ens trobem al cim del sistema financer, tot els que no tenim majordom, tots els que no vivim als barris rics. O tots els que no som de la família Pujol.

He llegit que a Espanya hi ha un milió de persones que tenen més d’un milió d’euros. És vostè un d’ells?

Jo només tinc el subsidi que em toca per ser major de 52. Crec que no conec cap milionari, millor dit, en dec conèixer algun i no sé que ho és.

Deuen viure tots junts, amagats.

Els que realment dominen el país no tenen cara. Veiem els congressistes i polítics, però aquests no manen, als que manen no els veiem.

Hem arribat al punt que cantar pot ser considerat terrorisme?

La veritat és que sí. Això ha portat la Llei Mordassa. La llibertat d’expressió està bastant trepitjada, espero i desitjo que deroguin aquesta llei, o almenys la modifiquin. És que la llibertat està amenaçada, i no parlo només de cantar, l’altre dia la UEFA no va deixar decorar el camp del Bayern amb la bandera gai. N’hi ha per cremar la UEFA.

Vigili el que diu, que encara no han derogat la llei...

No rigui, encara em diran terrorista.

M’agrada molt «Vicio». És difícil viure sense vicis?

Errr... sí (riu).

De fet, la pregunta era retòrica.

En general és difícil, sí.

Els joves que se saltaven el confinament no feien més que exercir de joves?

Pel fet de ser jove, no cal ser gilipolles, són dues coses diferents. Conec joves que han sigut molt responsables, que feien classe amb les finestres obertes, amb un fred de l’hòstia i amb una manta a sobre. No s’ha de criminalitzar els joves, sinó els irresponsables.

I vostè quina és la darrera norma que s’ha saltat?

Deixi que pensi...

No em digui que no se n’ha saltat mai cap.

No, no, me n’he saltat moltes, però darrerament no tantes, només per falta de temps. Entre dur la nena a col·legi, anar a assajar, tornar a casa d’on no sortim gaire per la pandèmia... no em queda temps de saltar normes. Potser he passat algun dia el límit de velocitat (riu).