Més coneguda com a torre de Taialà, aquesta edificació del segle XV-XVII que figura inclosa al catàleg del Patrimoni Històrico-Artístic de l’Ajuntament de Girona és avui un conjunt parcialment enderrocat, deixat de la mà de Déu, ple d’argelagues i amb un difícil i àdhuc perillós accés. La fitxa pericial que varen elaborar els tècnics municipals incorpora la següent descripció: «Conjunt d’edificacions desenvolupat en planta en forma d’L, lleugerament irregular i amb un pati tancat per alts murs on s’accedeix per un portal dovellat i d’arc de mig punt. Les parets són de maçoneria i actualment encara conserven parcialment l’arrebossat. Hi ha carreus a les cantonades i emmarcant les obertures. Adossada a la façana nord es conserva una torre circular parcialment enderrocada. A la façana de ponent es pot veure una finestra gòtica amb arquets i tapiada. Els teulats, de diferents vessants, estan parcialment enderrocats».

Naturalment, aquesta construcció té també la seva història. Segons els autors del llibre Germans Sàbat, 50 anys de poble, Jordi Busquets, Jaume Prat i Jordi Pericot, la primera referència escrita que s’ha trobat és de l’època de la guerra del Francès, quan, enmig del conflicte per efectuar els preparatius del conegut com a Tercer Setge de Girona, del 2 de maig a l’11 de desembre de 1809, l’exèrcit napoleònic, comandat pel general Honoré Charles Reille, va instal·lar un campament militar d’infanteria en aquesta torre i allí s’hi varen produir diferents encontres armats. Al seu diari sobre aquells fets, l’historiador Emili Grahit esmentava que «una división enemiga ocupó el llano de Domeny estableciendo su campamento en Tayalà, de donde salían a menudo partidas crecidas hacia el Ter para descubrir el terreno y testar los vados». Més endavant, l’anotació del 29 de setembre recollia que «... unos 2.000 infantes y 200 caballos enemigos, viniendo de Bescanó, y faldeando emboscados el monte de Sant Grau, se dirigieron a San Gregorio. La infanteria acampada en Tayalà se unió a estas fuerzas y juntas atacaron a nuestras partidas de Llorà. Las fuerzas que habían salido de Tayalà, se vieron acosadas hasta cerca de su mismo campamento».

La torre devia quedar molt malmesa després de la guerra del Francès però tot i això segurament va ser restaurada i els seus ocupants devien conrear els camps dels voltants, una extensió de terreny gens menyspreable. Durant molts anys es va convertir en l’única construcció en uns paratges boscosos i un xic feréstecs d’aquella part del barri de Germans Sàbat i així va continuar fins l’aprovació del Pla especial urbanístic d’aquell sector l’agost del 2003, fruit d’un anterior conveni signat el 29 d’agost de 2001 entre l’Ajuntament de Girona i la propietat dels terrenys, la societat Progesa-87 S.A., que incloïa un total de 199.456 m2 de superfície.

En aquells acords de desenvolupament urbanístic es feia referència a la torre del Cerdà en el sentit que calia protegir el conjunt de la finca mantenint la volumetria i no permetent cap tipus d’ampliació. A banda de les especificacions amb els nivells de protecció, el Pla també incloïa l’obligatorietat de protegit tres alzines (Quercus ilex Rotundifolia) de grans dimensions i en bon estat que hi havia a prop. Fruit dels acords urbanístics es varen construir els blocs de pisos que hi ha just davant la torre però aquesta es va deixar abandonada i ni tan sols es va tenir el detall de fer-hi alguna actuació per evitar-ne la degradació. Aquest indret avui només l’utilitzen alguns veïns per a passejar-hi els gossos i «artistes» grafiters. Netejar l’entorn, fer-lo un xic més accessible, suprimir la vegetació que s’està ensenyorint del conjunt edificat i, en general, recuperar aquest espai pel barri seria sens dubte molt ben rebut i no hauria de resultat excessivament costós. Com sempre, però, caldria voluntat política, i això ja són figues d’un altre paner!