A quest diumenge, quan s’apropa la diada de sant Cristòfol, celebrem la Jornada de responsabilitat en el trànsit, organitzada per la nostra activa Delegació Episcopal de Pastoral del Trànsit.
La pastoral del trànsit té la doble funció d’ajudar a viure l’evangeli –com a acció pròpia de l’Església– i, d’altra banda, d’ajudar a afrontar la greu i alarmant realitat dels accidents de trànsit i les seves conseqüències:
-Tot anunciant la persona de Jesús i el seu missatge d’amor, de responsabilitat, de servei i d’esperança.
-Treballant perquè les persones visquem el cinquè manament en la nostra activitat com a usuaris de les vies públiques, com a conductors i com vianants.
- Ajudant a cercar l’ideal de «zero accidents» mitjançant l’educació, el testimoni i la pregària.
- Conscienciant-nos que hem de ser «bons samaritans» sempre, i sobretot quan ens trobem amb accidents i en moments de perill.
-Acompanyant el dolor dels accidentats i de les seves famílies, despertant l’esperit de solidaritat.
Aquesta Jornada de responsabilitat en el trànsit s’ha instituït per afirmar que el nostre Déu és un Déu de vida i que no estima la mort. Quan es produeix un accident m’he trobat, a vegades, que «la culpa» s’atribueix a Déu. Precisament la seva oferta de salvació és la de vida per sempre i amb plenitud. No vol l’accident, no vol la mort... És el Déu que ens fa estimar la vida, i quan la mort és irreversible ens promet la vida eterna.
La Jornada també pot ajudar-nos a escoltar la pregunta de Déu: què n’has fet del teu germà? És a dir, què n’estàs fent del teu germà que condueix, que trobes per la carretera o hi camina?
Recordem que el manament de l’amor als altres cal viure’l sempre [...] (extret del Full Parroquial d’aquesta setmana).
