Beatriz Montañez va ser, del 2006 al 2011, copresentadora d’‘El intermedio’ junt amb el Gran Wyoming. El seu treball en el programa humorístic de La Sexta la va fer enormement popular entre el públic, que van seguir títols com ‘Hable con ellas’ a Telecinco, però fa uns anys va decidir allunyar-se de la vida pública i refugiar-se al camp, on va escriure la seva primera novel·la, ‘Niadela’. No obstant, el fet de tornar a sortir als mitjans de comunicació fa uns mesos amb motiu de la publicació del llibre l’ha portat a denunciar diversos «intrusos» que l’han estat vigilant i assetjant. «Per primera vegada en cinc anys he sentit por», ha afirmat avui durant una entrevista al programa de la cadena SER ‘A vivir’.

«He tingut intrusos, no els anomeno fans, els anomeno intrusos, i hi ha hagut d’intervenir la Guàrdia Civil, perquè s’han dedicat a voltar per casa meva, a deixar-me notes, a observar-me amb prismàtics... i m'han fet sentir enclaustrada», ha explicat la presentadora i actriu, que viu aïllada de la societat en una casa de pastors a la muntanya i gastant el mínim per subsistir, entre 100 i 150 euros al mes en menjar.

Montañez ha aprofitat la seva intervenció a ‘A vivir’ per demanar que deixin de buscar-la. «Ha sigut molt frustrant sentir-me vigilada a la meva pròpia casa i per primera vegada en cinc anys, durant els quals no he sentit por de la natura, sí que n’he sentit per les persones que m’observaven i em vigilaven, i es convertien en intrusos dins de la meva pròpia llar. Així que per favor, demano a aquells que tinguin la intenció o que estiguin buscant on és Niadela, o que vulguin venir, que no ho facin. Que respectin la meva decisió», ha remarcat.

Segura de si mateixa

L’escriptora ha explicat també que molts no van entendre que optés per promocionar el llibre en un únic mitjà. «Sempre he pensat, i ho vaig parlar amb l’editorial en el seu moment, que jo preferia que el llibre sortís, fer una única entrevista amb un únic mitjà perquè el llibre efectivament fos conegut i la gent conegués la meva història i la decisió tan meravellosa i les conseqüències meravelloses que també ha tingut en mi». No obstant, aquesta decisió li ha costat algun disgust: «Ha provocat que alguns m’insultin, els ecos que m’han arribat, que estic boja, que segurament soc una malalta mental, que tinc una seriosa depressió...».

Ella, en canvi, està plenament satisfeta amb el seu canvi de vida: «No sé si apoderada seria la paraula, però sí que estic segura de mi mateixa, cosa que és la primera vegada en la meva vida que he sentit. Tinc seguretat en el que faig, en el que dic i en les decisions que prenc, perquè les reflexiono i les recapacito i penso en els pros i els contres», ha assenyalat.

Donar-se temps

«Em dono temps, un temps que mai m’he donat. Abans estava, sempre ho he dit, ho diré i crec que és una cosa que ens costa molt reconèixer, estava perduda, estava perdudíssima», una cosa que creu que li passa a molta més gent. «No crec que sigui l’única, crec que un percentatge molt alt de la població continua estant perduda. Crec que en algun moment més val d’hora que tard, és important prendre una decisió d’examinar aturant-nos [...] M’he dedicat aquests cinc anys a parar per fer-ho, i crec que l’escriptura, i crec que la paraula, com bé deia Freud, és guaridora. I crec que a través de ‘Niadela’ i a través del llibre que vaig escriure abans de ‘Niadela’, que de moment no publicaré, m’ha servit per entendre’m a mi mateixa i entendre l’espai i les circumstàncies que m’envoltaven. Llavors, i amb la comprensió, amb entendre totes aquestes circumstàncies i entendre’m a mi mateixa, arriba una reestructuració i un renaixement, però per a això cal parar», ha sentenciat.