L’anunci de l’Ajuntament de Calonge de voler convertir el poble en la primera booktown estable de Catalunya és una bona manera, estimulant i imaginativa, de reaccionar positivament després del sotrac que han suposat els efectes perniciosos de la llarga i feixuga etapa de la pandèmia global, que sembla no tenir fi. En aquest sentit, el consistori calongí ha decidit apostar per la cultura com a eina dinamitzadora d’un nou futur on el turisme esdevingui una peça clau en el desenvolupament econòmic del municipi, introduint-hi, però, noves variants d’atracció que vagin més enllà del sol i platja que, en aquest cas, sortosament ja feia anys que ja havia deixat de ser el «leit motiv» principal de la seva aposta estiuenca.

La novetat calongina d’oferir 10.000 euros als que vulguin obrir una llibreria al nucli antic del municipi en un dels set locals que l’Ajuntament posa a l’abast dels interessats a uns preus molt assequibles, cerca la conversió del municipi en una booktown, un centre generador de creativitat, coneixement i transformació amb l’objectiu de revitalitzar l’economia del municipi, avui basada principalment en el turisme al nucli de Sant Antoni i en l’agricultura, amb preponderància de la vinya, l’horta i els fruiters, a la zona interior o al barri de Sant Daniel. L’agosarat projecte no és inèdit, ja que aquesta mateixa proposta s’ha desenvolupat amb èxit en d’altres municipis. Així, per exemple, Hay-on-Wye és un petit poble de Gal·les on en pocs metres quadrats d’espai urbà es multipliquen les llibreries, una oferta que atrau cada any un públic interessat, generant així un turisme diferent i tanmateix atractiu. Fenomen semblant s’ha donat a Orueña, a Valladolid, anomenada «Villa del Libro», que té l’orgull de tenir dins el seu terme municipal més llibreries que bars! Naturalment, l’anunci més recent d’invertir 400.000 euros per afrontar la fase final de la restauració del castell de Calonge per tal que l’any vinent pugui ser ja totalment visitable també va en la bona direcció, com també ho és la nova plaça de la Pau, amb les dues magnífiques escultures de Rosa Serra. L’alcalde, Jordi Soler, sembla que té clares les prioritats del municipi dotant-lo d’eines de futur i no només posant a punt la fortalesa del segle XII-XIII declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, sinó apostant fermament per la cultura com a eix vertebrador d’aquest poble d’11.000 habitants que n’acull més de 100.000 en època estival amb tota la problemàtica que això comporta. En aquest sentit, el bon funcionament de les dues biblioteques, una a Sant Antoni i l’altra en ple nucli antic, són la punta de llança de les bones perspectives per aquest projecte postcovid-19 amb llibreries que puguin aportar al municipi el plus afegit d’una proposta oberta a un nou món de possibilitats.

Tot fa pensar que la idea ha quallat en terreny fèrtil perquè l’Ajuntament ha recollit cent trenta propostes, alguna de les quals amb la iniciativa de fusionar la pròpia funcionalitat de la llibreria amb la creació d’audiollibres. Ara caldrà garbellar les sol·licituds rebudes per determinar la seva idoneïtat, però ja és positiu aquest interès que evidencia no només una possible sortida laboral o de negoci, sinó una voluntat de participar activament en un projecte col·lectiu de futur. Qui fou tants anys cronista oficial de Girona, Enric Mirambell, ja va deixar escrit que «el llibreter és un botiguer, però un botiguer una mica especial. La matèria amb què tracta li dona un aire de distinció. Hi ha una dita molt arrelada a casa nostra que diu: qui remena oli, les mans se n’unta. Doncs bé, el qui trafica amb llibres, per molt superficialment que els tracti, quelcom hi aprèn». En els temps incerts que s’albiren, defensar la cultura en general i els llibres en particular com a incentiu per a una reacció d’esperança en el futur és digne d’elogi i d’imitació. No sé si en els nous plans del Barri Vell de Girona hi entra una proposta com la de Calonge, però no s’hauria de descartar.