Sant Tomàs dedica sis «qüestions», com diu ell, de la seva Summa, a l’estudi de la castedat. Cada qüestió té varis articles que comencen per posar dificultats que són respostes, una per una. L’accés al contingut és d’una gran precisió i crec que les idees que posa en relleu tenen un interès actual. Per això m’ha semblat oportú fer referència, simultàniament, a conceptes sobre sexualitat expressats en la revista Palabra (ara, Omnes, del nove. del 93), pel Dr. Aquilino Polaino, psiquiatre.

Aristòtil, citat pel mateix Tomàs d’Aquino, ambdós, coincideixen a descriure la castedat com una virtut que exigeix «refrenar» la concupiscència, amb la decisió que demana l’educació d’un infant, en certes virtuts. La virtut de la fortalesa acompanya l’exercici de la virtut de la castedat, segons l’Aquinatense. Ell mateix formula la dificultat: la castedat pertany al cos. Per tant no és virtut. I respon l’autor de la Summa: la virtut és la modificació de l’ús de la corporeïtat , segons el judici de la raó i l’elecció de la voluntat, que donen el sentit de la moderació en l’ús de la sexualitat. No hi ha virtut si no hi ha racionalitat. L’entranya de l’ús del sexe ha d’estar plena de raó i de raons.

L’entrevista amb el Dr. Aquilino Polaino utilitza la mateixa paraula per un concepte semblant : «De l’impuls sexual s’ha fet quelcom de dissolvent, un mosaic fragmentari, la reconstrucció clínica del qual és poc menys que impossible». Dissolvent: el Dr. Polaino utilitza la mateixa paraula de Tomàs d’Aquino : «Les voluptats venèries animum hominis solvunt perturben el ser profund de l’home. Un psiquiatre intenta reconstruir el que està dissolt, amb més precisió, deslligat. Sant Tomàs no era psiquiatre, però té una afirmació tremenda: «Màximament a través de la luxúria les forces superiors es desordenen, és a dir, la raó i la voluntat» Q.153). Teòleg i psiquiatre es retroben en el fons del ser humà.