Cal saludar com una bona iniciativa el procés participatiu sobre els usos que es podrien donar a un total de quinze edificis buits que actualment estan qualificats com a equipament al Barri Vell de Girona. El prestigi de l’arquitecta Itziar González, la voluntat que hi ha posat l’Associació de Veïns per tirar endavant el projecte i la col·laboració tant de l’Ajuntament com del Col·legi d’Arquitectes i la Universitat de Girona avalen sens dubte una iniciativa que pot donar bons fruits en un futur immediat, tot i que també és veritat que, com tantes altres coses en aquesta ciutat dels quatre rius, pot quedar en el calaix de l’oblit on tantes propostes, projectes i idees s’han florit.

L’estudi obre sens dubte moltes possibilitats, orienta futures actuacions urbanístiques i també de mobilitat però principalment ha contribuït a donar veu als veïns que dia rere dia veuen com el seu barri, que fa quaranta anys va experimentar un salt qualitatiu amb aquell eslògan de «Vida nova al Barri Vell», que va ser molt més que un eslògan, va ser el tret de sortida d’una nova concepció de la Girona antiga però també caduca, marginada i bruta, per assolir la nova visió d’una ciutat florentina gràcies a la recuperació de les cases de l’Onyar per obra dels arquitectes Fuses i Viader i dels artistes Ensesa i Faixò. L’antiga Força Vella té una potencialitat enorme però està per veure si hi ha capacitat política per tirar endavant projectes engrescadors que li retornin l’esplendor perduda.

Al calaix de l’oblit encara hi resten temes com la promesa d’arranjar el passeig Canalejas (fa vuit anys que es va anunciar!), una obra necessària per completar el dibuix d’una ciutat ben endreçada a redós dels campanars de la catedral i Sant Feliu. Però també està pendent d’una empenta definitiva el projecte d’adequar la Casa Pastors com a seu del nou Museu d’Art Contemporani i, per descomptat, encarar d’una vegada el futur de La Sopa tant pel que fa a l’equipament, manteniment i usos. Naturalment, els efectes positius d’aquest treball que ha liderat l’arquitecta Itziar González no serviran de gaire si no es resolen d’una vegada els problemes que s’han generat d’un temps ençà i que bàsicament estan relacionats amb actituds incíviques que creen inseguretat entre el veïnatge i, estretament relacionat amb això, les ocupacions de pisos, especialment a la zona del carrer Bellaire, germen de la petita delinqüència de la zona, un tema que la Policia Municipal coneix de molt a prop però que s’està deixant podrir fins que un mal dia en passi una grossa i després tots a córrer!

Naturalment, com a rerefons de tot aquest panorama emergeix el gran tema que la pandèmia ha deixat provisionalment de banda però que si tot va bé i les vacunes acaben generant l’esperada immunitat de «ramat» ressorgirà amb força: el turisme i, amb ell, la Girona antiga que és visitada i admirada per gent d’arreu del món. Fa poc, l’alcaldessa, Marta Madrenas, insinuava que hi havia algunes actituds de «turismofòbia» per part d’alguns col·lectius ciutadans, però no crec en absolut que això sigui així. La immensa majoria de la ciutadania, entre la qual s’hi compten els veïns i les veïnes del Barri Vell, no tenen mania als forasters. En tot cas, decisions com les de fer anar als busos a Fontajau i obligar a caminar els visitants gairebé dos quilòmetres per fer un petó al cul de la Lleona sí que aplanaven aquest camí, tot i que, en aquest cas, l’Ajuntament ha sabut rectificar després de més d’un any rebent crítiques de tot arreu.

Ara toca a l’Ajuntament començar a moure fitxes, ja sigui vigilant de molt a prop l’existència dels pisos turístics i llur legalitat/fiscalitat i, al mateix temps, posar les bases sòlides per a un retorn d’un turisme que la ciutat necessita. El procés participatiu i les seves conclusions poden ser una bona eina i un excel·lent full de ruta, però el calaix de l’oblit és ple de bones intencions.