«Ens escoltem poc, tenim resistència a fer-ho»

Van crear l’escola en plena pandèmia. Els agrada el risc, als ioguis?

En ser una escola online, era el moment perfecte. A més, ja havíem passat el primer confinament, aquell temps una mica rar, quan tothom s’havia acostumat a fer les coses online. Nosaltres ens volíem reinventar. «Si ens ajuntem, ho podem fer i en podem gaudir», vam pensar. És molt còmode per als alumnes: no tenen horaris, són vídeos penjats i tothom ho fa quan vol, la llibertat és absoluta. Als EUA ja es feia, era el moment. I, a més, en català, que pràcticament no n’hi ha.

Què pensarien els ioguis tradicionals de l’ensenyament per internet?

Els semblaria un horror! Però també em passa a mi. Si m’ho hagués preguntat fa deu anys, li hauria dit que era impossible. La realitat és això, no té a veure el que fem avui amb el que pensàvem fa deu anys. Avui es poden fer moltes coses, gràcies a les tecnologies. Ara puc posar tots els meus anys d’experiència presencial en això. Em puc anticipar a la gent.

Em recomana ioga per no deprimir-me en haver de tornar a la feina?

Amb ioga es porta més bé la vida en general. Quan aconsegueixes estar present i no a mil llocs alhora, estàs més bé.

Fent posturetes?

Fent posturetes. Però en realitat el ioga és una pràctica de presència. No només li serà útil per treballar, sinó per qualsevol situació de la vida, per tota situació difícil de gestionar. Les eines que ofereix el ioga sempre són útils.

M’aconsella treballar en la postura del lotus?

He, he, és una postura bastant complicada, millor n’adopti una de més fàcil. Però això és com tot, requereix pràctica continuada per obtenir els fruits. Si avui fa el lotus i no hi torna fins d’aquí a tres mesos, patirà. Cal continuïtat. Això, el cos i la ment ho entenen de pressa.

Vivim massa de pressa?

Massa de pressa i massa estimulats. Per evitar-ho, el ioga és una bona eina, ja que fa que reduïm ritme i que prestem atenció a una sola cosa. Ensenyem a la ment una cosa a què ja no està acostumada: a concentrar-se. És aleshores quan la ment es calma, quan no fa mil coses. Per la vida moderna, el ioga és un gran què. És més pau, més tranquil·litat, més presència.

Tinc entès que va viatjar a l’Índia. Hi va anar per trobar-se a vostè mateixa, com els Beatles?

Nooo, he viatjat sempre molt. No era interès pel ioga, sinó cultural. Vaig estudiar antropologia. L’Índia era un lloc culturalment diferent, per això hi vaig anar. Però vaig aprofitar, ja que jo ja practicava ioga. El ioga va ser una part del viatge. Vaig estar en contacte amb altres facetes del ioga, va ser una immersió interessant.

Què sent, quan s’escolta?

Primer de tot, que soc aquí. Sentir-se a casa, dins d’un mateix, és molt important. Sovint estem incòmodes dins del cos, dins de la ment, i el ioga ajuda a superar-ho. Viatjo molt, i quan vaig a un altre lloc, el meu cos és casa meva. Em sento a casa, molt viva, i això va en funció de com va la meva vida. Després, aquesta informació la pots gestionar. Depèn de cada dia i de cada moment.

Ho fa, la gent, d’escoltar-se?

Poc, molt poc. La gent ha après a escoltar el discurs mental, però som més que una ment, també som un cos, i aquest ofereix informació molt subtil. Potser la ment justifica una teva actuació però el cos t’està dient altres coses: «Per aquí no anem bé». El que passa és que, sovint, escoltar-nos és incòmode, perquè el cos ens diu coses que no tenim ganes de saber. Per tant, s’ha de fer gradualment, que no ens sobrepassi la informació del cos. Cada cop som capaços de rebre millor informació, però ens escoltem poc, hi ha una certa resistència.

En què pensa reencarnar-se?

Encara no sé si hi crec, en la reencarnació. Ni la nego ni l’afirmo. No he tingut cap experiència que em faci sentir que és una veritat absoluta. Jo soc molt d’experiències, el que sento i experimento. Això és la veritat avui. Demà serà diferent. No tinc cap necessitat d’afirmar res al cent per cent.