Atenor de les previsions que ha fet el mateix sector fruiter, enguany se superaran les 84.580 tones de poma gironina, la qual cosa representa, segons el president de la IGP, Llorenç Frigola, un creixement del 15% respecte de la producció de l’any passat. Aquest increment en la collita és degut bàsicament a unes temperatures més lleugeres i perquè, malgrat els alts i baixos d’una climatologia variant pels efectes del canvi climàtic, les terres on es conreen les pomeres de les nostres comarques no han patit pedregades ni episodis de vent violent o de calor extrema, com malauradament sí ha succeït en temporades passades. Aquesta combinació de factors positius, afegida a l’acurat tractament de les plantacions per part dels fructicultors, farà que el producte resultant sigui d’una qualitat excel·lent.
La poma és una fruita que es cultiva des de temps immemorial. Els grans productors mundials a dia d’avui són els Estats Units, la Xina, Turquia, Polònia, Itàlia, França i l’Iran, tot i que en els darrers temps també s’està introduint producte provinent de Nova Zelanda, Xile o Sud-àfrica, un fenomen de globalització que fa dubtar de la sostenibilitat del nostre ecosistema! En general, les comarques gironines són terra de pomes i les plantacions de pomeres les trobem al Baix i Alt Empordà, la Selva i el Gironès, on es beneficien d’un clima privilegiat influït per la proximitat del Mediterrani i els Pirineus, amb unes temperatures suaus i fresques i una humitat relativa amb marcats contrastos entre dia i nit, la qual cosa incideix directament en la coloració i en un alt contingut de sucre en les seves variants (Golden, Red Dilicious, Gala o Granny Smith).
Aquest és un fruit que des de sempre se l’ha relacionat amb ciència, màgia i revelació. Una de les icones més rellevants relacionades amb la poma és la imatge d’una serp (Eva) oferint el fruit de l’arbre prohibit a Adam, pecaminosa acció que va suposar-los l’expulsió del Paradís terrenal. Els llibres sagrats del cristianisme, però, no parlen específicament d’una poma, tot i que amb el pas del temps els artistes del Renaixement varen decidir traslladar a les teles o als frescos de les parets conventuals aquesta llegenda mística del fruit prohibit i varen representar-la amb una malus domestica de la família de les rosàcies.
A diferència del meu col·lega, el periodista d’aquest diari Albert Soler, jo sí que soc un habitual consumidor de pomes que compro a les parades del Mercat del Lleó de Girona, on tinc la seguretat que em garanteixen no només una procedència de proximitat, sinó una qualitat excepcional. Tinc un amic, però, que em guanya. Pere Sala, un dels millors professionals en el ram de la lampisteria a Girona, em comenta que des de fa més de vint anys el seu esmorzar habitual consisteix en un got de llet i dues pomes, una menja saludable que, segons ell, li atorga prou energia per encarar el repte diari d’una complicada feina manual.
Més enllà, però, d’actituds benintencionades i personals, aquest producte típicament gironí que des de 2001 ostenta la denominació IGP (Indicació Geogràfica Protegida) de Poma de Girona necessita d’esforços col·lectius importants per tal de fer front a una competència que li arriba als supermercats d’arreu del món, tot i que principalment de països propers com poden ser França o Itàlia.
La Diputació de Girona l’ha inclòs naturalment en la seva marca «Girona Excel·lent», que comporta difusió i promoció, i l’Ajuntament de Sant Pere Pescador ha impulsat un programa de turisme fructícola, però tal vegada seria útil i oportú endegar campanyes conjuntes amb associacions d’hostaleria, restauració i gremis afins amb l’objectiu d’incloure propostes que incorporin la poma de Girona en llurs ofertes. Alguns ja ho han començat a fer, però el repte de posicionar-la en un mercat globalitzat i enormement competitiu requereix, sens dubte, de projectes coordinats i de llarg abast.
