Aquesta frase és la que sol tancar algunes de les informacions de successos que llegim als diaris. Efectivament, una vegada posats els detinguts a disposició judicial, el jutge a qui correspon la instrucció del cas decideix decretar la llibertat del o dels detinguts però «amb càrrecs». Vegem-ne alguns exemples, tots ells, ben recents: «Els Mossos d’Esquadra van detenir dissabte un home de 47 anys i veí de Girona per robar i amenaçar la treballadora d’una fleca de l’avinguda Sant Narcís amb una arma de foc. El lladre va aconseguir sostreure la recaptació i els Mossos el van arrestar passades unes hores. El detingut, a qui no li consten antecedents, va passar a disposició del jutjat en funcions de guàrdia de Girona, qui en va decretar la seva llibertat amb càrrecs». La notícia és d’aquest mateix estiu i suposo que en no tenir antecedents, el magistrat es va mostrar magnànim, però vés a saber quan es podrà celebrar la vista atès el cúmul d’expedients que tenen pendents.
Però el mateix mes i amb pocs dies de diferència, podíem llegir una altra notícia, aquesta més alarmant: «Els Mossos d’Esquadra han detingut dos homes de 21 i 34 anys a Palafrugell per haver apallissat i robat una persona amb discapacitat i penjar-ne després un vídeo a les xarxes socials». En aquest cas, els fets varen succeir quan la víctima acabava de treure diners d’un caixer. Els assaltants varen robar-lo i, no satisfets amb la seva «proesa», varen donar-li puntades de peu deixant-lo a terra malferit per, seguidament, penjar a les xarxes socials un vídeo on se’ls veia rient-se de la seva víctima. La policia va detenir-los l’endemà mateix i va posar-los a disposició judicial. La notícia acabava amb la frase habitual: «tots dos han quedat en llibertat amb càrrecs». No sé quina n’haurien d’haver fet aquests individus perquè el jutge decretés presó preventiva, però almenys a ulls de molta gent bé semblava que l’acció, d’una gravetat remarcable, potser ho requeria.
És possible que el fet de no tenir antecedents influís en la decisió del jutge, una circumstància que, efectivament, és rellevant, segons em va explicar l’advocat Manuel Mir en comentar alguns aspectes d’una meva novel·la negra farcida de crims violents que va tenir l’amabilitat de presentar-me. És possible que així sigui, però en qualsevol cas el raonament no m’acaba d’encaixar amb una altra notícia, aquesta publicada un mes després de l’anterior, segons la qual els Mossos havien detingut un home de 54 anys per «aturar i robar reiteradament en vehicles». El detingut, que tenia ni més ni menys que 106 antecedents policials (106!!), va passar a disposició judicial i se’n va decretar la seva «llibertat amb càrrecs», això sí, amb l’ordre de prohibició d’apropar-se a l’AP-7 durant 12 mesos (sic). Segur que també deu tenir una explicació. Una cosa semblant va passar amb pocs dies de diferència a l’àrea de descans de l’autopista al seu pas per Vilobí d’Onyar. Allí varen arrestar tres homes d’entre 41 i 44 anys de nacionalitat kosovar per furt als vehicles i atemptat a l’autoritat. Els detinguts també acumulaven nombrosos antecedents policials i, lògicament, varen passar a disposició del jutjat en funcions de guàrdia de Santa Coloma de Farners el qual «va decretar la seva llibertat amb càrrecs». Suposo que no devien trigar gaire per anar-se’n a Pristina d’on no crec que en tornin per sotmetre’s a judici.
Aquests són alguns exemples trets a l’atzar de les informacions periodístiques, però n’hi ha molts més. Segurament són certes les estadístiques que va presentar recentment la Policia Municipal de Girona segons les quals els delictes van de baixa, però això no obsta perquè hi hagi aquesta «sensació d’inseguretat» que l’alcaldessa Marta Madrenas va posar de manifest quan va demanar més efectius als Mossos. Déu me’n guard de criticar el noble estament de la Justícia, però penso que aquesta sensació s’agreuja quan els esforços policials reboten en un mur legal sovint incomprensible per a molta gent.
