E l papa Francesc ens ha ofert un missatge per ajudar-nos a viure enguany aquesta jornada. Presentar i comentar breument el seu missatge és la millor manera de comprendre el perquè de la jornada.
La història del «nosaltres»
En la carta «Tots som germans» (Fratelli tutti), el Papa manifesta una preocupació i un desig: que, superada la crisi sanitària, la pitjor reacció seria caure en una febre consumista i en noves formes d’egoisme. Tant de bo que al final ja no hi siguin «els altres», sinó només un «nosaltres».
S’entén perfectament que «els altres» són els immigrants, els refugiats, els qui no formen part de la nostra família, colla, país... o d’Occident. Per això la primera actitud és que tots ells siguin «nosaltres».
Tots hem parlat i hem sentit sovint a parlar «dels altres» quan ens referim als immigrats a casa nostra, o quan debatem la situació dels qui malviuen en camps de refugiats. Ens cal sentir-nos identificats amb ells: són dels «nostres». Aquesta és una actitud fonamental: passar dels «altres» al «nosaltres».
El Papa ens recorda que Déu des del principi ha pensat en un «nosaltres», un poble, i que Jesucrist ha mort i ressuscitat perquè tots siguem u. I es constata que ara el «nosaltres» volgut per Déu està trencat, fragmentat, ferit i desfigurat, sobretot en aquest temps de pandèmia. Els nacionalismes tancats i agressius i l’individualisme radical també fragmenten els «nosaltres» en el món i en l’Església mateixa. El preu més elevat el paguen sempre els qui queden reduïts dins la categoria dels «altres»: estrangers, immigrants, marginats... que viuen en les perifèries existencials.
Aquesta jornada ens convida a superar els murs que ens separen i a treballar per un «nosaltres» que abasti tothom.
Una Església cada cop més
catòlica
Per als qui som catòlics, aquesta exigència és un compromís [...] (extret del Full Parroquial)
