La Universitat de Girona ha impulsat uns projectes que tenen en el mar la seva raó de ser. Un d’ells l’ha liderat la catedràtica del Departament de Biologia Marina Roldán, que ha identificat i analitzat fins a dotze marcadors moleculars del genoma de la gamba i ha comparat les anàlisis amb set caladors diferents per tal de determinar la mobilitat de la gamba vermella Aristeus antennatus. L’estudi ha conclòs que la Gamba de Palamós es mou lliurement entre els diferents caladors, una mobilitat que pot anar des del Golf de Lleó fins a les costes llevantines per bé que els més propers de Port de la Selva, Roses, Palamós i Blanes estan connectats, la qual cosa fa pensar que hi ha una bona estabilitat i, per tant, es pugui desenvolupar un pla de gestió integral que garanteixi la sostenibilitat del recurs pesquer de la gamba a mitjà i llarg termini. L’altre treball d’investigació l’ha liderat José Alberto Méndez, doctor en Ciències Químiques, i ha consistit en un projecte de cooperació transfronterer per convertir el plàstic en un material biodegradable i, per tant, no contaminant.

Els problemes mediambientals en general i els efectes del canvi climàtic preocupen als científics, però també a una població cada cop més sensibilitzada. Però no tots els mals del nostre entorn són a causa de l’escalfament del planeta sinó que els humans hi tenim una gran responsabilitat en la manera de comportar-nos en el dia a dia. Un exemple n’és sens dubte la creixent contaminació dels nostres mars i oceans, plens de deixalles de tota mena, de plàstics que trigaran centenars d’anys en eliminar-se, de brutícia que llencen les embarcacions, de restes de burilles o de begudes. A Palamós en son molt conscients d’aquest greu problema que pot afectar la qualitat del peix que arriba a la llotja i han gravat una frase just davant dels embornals que resumeix perfectament aquesta alarma: «No hi llencis res. El mar comença aquí».

I és en aquesta línia de potenciar l’anomenada «economia blava» que fa uns mesos va néixer a Palamós «La mar de dones», una cooperativa de treball associat sense ànim de lucre, fundada per la cinquena generació d’una família de pescadors, els Ciriaco, arrelats a la Costa Brava des de 1782. Naturalment, estan preocupades per la degradació del Mediterrani i és per aquest motiu que s’han mobilitzat per aconseguir la pervivència de l’ofici de pescador en el qual lògicament les dones hi han de tenir un paper actiu, però també per reduir i/o eliminar l’impacte negatiu de la presència de plàstics tant al litoral com al medi marí. Aquestes dones cooperativistes, conscients que el «Mare Nostrum» és un bé preuat que cal conservar, treballen en col·laboració amb diferents col·lectius socials i econòmics sempre amb l’objectiu compartit d’aconseguir que els beneficis de llurs activitats tinguin una correspondència efectiva en termes socials i ambientals. En aquest sentit, en els pocs mesos que porten en actiu han impulsat iniciatives concretes per generar aquesta necessària consciència ambiental a través d’activitats pedagògiques adreçades a les escoles, campanyes al mercat municipal per promoure la reducció de plàstics, actes culturals encaminats a aquest objectiu comú així com també una campanya gastronòmica a la qual s’hi han sumat una bona colla de restaurants. I així, tot esperant accions més contundents per part dels governs, són avui les voluntats individuals com aquestes les que apel·len a la necessària consciència col·lectiva.

Agustí Calvet «Gaziel» deia en un dels seus articles que al segle XVIII l’abundor del peix era tan gran que el donaven regalat. Cent anys després, entre 1880 i 1900, les coses ja havien canviat, però tot i això «el lluç de palangre, la llagosta de roca, els déntols, els meros i els calamarsos eren com el nostre pa de cada dia». Passat un altre segle, lamentem que s’hagin reduït les captures, però encara més que els peixos tinguin ara el plàstic per companyia.