Segons la cronologia feta per Anna Ribas i Palom a l’opuscle de 1984 editat conjuntament per l’ajuntament i l’Institut d’Estudis Gironins, de les onze grans inundacions que històricament ha patit la ciutat de Girona, set d’elles s’han registrat en el transcurs del mes d’octubre. La darrera es va produir els dies 11 i 12 d’octubre del 1970 com a conseqüència de les pluges torrencials que varen caure sobre la ciutat causant el desbordament dels rius Onyar, Güell, Galligants i la riera Massana. Segons l’autora en qüestió, en poques hores es produïren tres inundacions diferents. La primera, degut a la manca de capacitat dels col·lectors de la zona de les Pedreres que provocaren l’entrada d’aigua als carrers del Barri Vell. La segona, com a conseqüència del fort aiguat caigut a Vilablareix i Salt que va causar el desbordament de la riera Massana inundant el barri de Sant Narcís fins arribar l’aigua al centre de Girona travessant parcialment la plaça de Catalunya. I la tercera, per l’avinguda de l’Onyar a l’alçada del carrer del Carme i perquè la plataforma de la plaça Catalunya no va poder admetre els 600 m3/s que circulaven i, per tant, el cabal es va escampar pels carrers adjacents. Sortosament, el Ter no es va desbordar aquella vegada perquè la presa de Susqueda, que havia entrat en funcionament just un parell d’anys abans, va tenir un comportament laminador gràcies al qual va aconseguir embassar 60.000.000 de m3 d’aigua, mentre que l’Onyar i el Güell, tot i estar canalitzats, no van tenir suficient capacitat d’emmagatzematge i, per tant, foren els causants de les inundacions a la ciutat.
Però el fet que hagin passat més de 50 anys d’ençà d’aquella inundació «històrica» no significa que una riuada com aquella no es pugui tornar a repetir. La prova la tenim amb la tempesta «Glòria» del passat gener que va causar nombroses destrosses particularment a la zona del Baix Ter per bé que, una vegada més, l’efecte de retenció de Susqueda va contribuir a mitigar un desastre que, segons els entesos, podria haver estat menor si algú hagués fet cas de les prediccions del servei meteorològic i, per tant, s’hagués buidat abans el sistema d’embassament del pantà. La ciutat de Girona, una vegada més, va tenir molta sort, ja que la intensitat de la pluja es va aturar quan el cabal del riu va arribar als 537 m3/s i, en conseqüència, la pausa va permetre absorbir la crescuda.
Sobre aquest tema preocupant del risc d’inundacions, una de les persones que més i millor coneix els cicles de l’aigua a Catalunya, l’enginyer industrial Joan Gaya, ha afirmat en una recent taula rodona sobre la gestió dels recursos hídrics que Girona «viu sota una falsa tranquil·litat» ja que, en la seva experta opinió, «actualment la ciutat pateix un risc d’inundacions més alt que fa cinquanta anys». Una de les raons per les quals els bons auguris de l’any 70 ja no servirien avui, la trobem en l’illa del Ter que, amb el pas dels anys i l’acumulació de terres, vegetació i brossa, ha anat creant una mena de tap «natural» que frena la sortida de l’aigua de l’Onyar en la seva desembocadura al Ter. Però també és un obstacle considerable la mola de formigó que forma la plataforma de la plaça de Catalunya. Si no recordo malament, es va encarregar un estudi que havia de preveure una nova connexió entre les dues bandes del riu de tal manera que s’aconseguís ampliar la capacitat del cabal en aquest punt neuràlgic de la ciutat. Que se n’ha fet d’aquell treball que havien d’endegar l’Ajuntament i l’ACA? Caldrà esperar que una nova inundació faci repensar la necessitat d’encarar aquest projecte de futur? És clar que també estan aturats els estudis per fer preses de capçalera aigües amunt de l’Onyar. I, si tot falla, sempre ens quedarà l’opció d’acusar el maleït canvi climàtic perquè, com ha manifestat la nova gerent de l’ACA, Mar León, «patirem cada cop més fenòmens climàtics extrems». I qui no es conforma, és perquè no vol.
