Ha mort Georgie Dann. Era el rei de les melodies estiuenques des de la dècada dels 70 del segle passat. Les seves cançons són encara avui popularíssimes. Essència de la revetlla. Un músic francès de bona formació que va trobar un filó amb aquest tipus de cançons que responien a una fórmula de tornada, un ball fàcil i sobretot molta simpatia. Un èxit segur. Cançons que es convertien sistemàticament en la cançó de l’estiu (El Chiringuito, El negro no puede, La Barbacoa, etc.), una competició no oficial, però amb un guanyador consensuat per la crítica i les ràdios musicals. A hores d’ara ja toca que els expliqui com vaig conèixer a Georges Mayer Dahan, Georgie Dann.
-«Georgie Dann al teléfono».
Marisa, la meva secretària a Televisió Espanyola, m’anunciava que el cantant volia parlar amb mi. A vegades, fins i tot en un mitjà audiovisual com TVE, on passen coses singulars i es gestionen problemes d’una certa dimensió, arribaven dies rutinaris farcits de burocràcia. Atendre la trucada, com vaig fer, m’assegurava trencar-la i sobretot em permetia allò que l’empresa on treballava feia fàcil, atesa la seva activitat, que és poder conèixer i tractar gent amb una vida i una trajectòria molt interessant, poc accessible al públic en general, fins i tot per a un periodista. Georgie Dann em va explicar que un tema en què estava treballant per a TVE no avançava i que algú li va recomanar que parlés amb mi perquè sovint jo assumia el paper de «lampista» i desembussava afers. El vaig convidar a fer un cafè al meu despatx, però ell preferia trobar-nos fora de la tele. Així acabàrem a una cafeteria d’un centre comercial de Pozuelo de Alarcón, el municipi amb renda més alta de l’estat, on ell tenia un xalet i molt proper a Prado del Rey, una de les seus de TVE.
Vaig relatar molt de passada aquesta trobada arran d’un article en aquesta mateixa secció fa mitja dotzena d’anys que tractava de la música estiuenca. La primera impressió només saludar-nos es va consolidar durant la nostra trobada. Un home de gran simpatia, alegre, desinhibit, de riure fàcil, seriós en qüestions de feina i amb grans coneixements musicals, sobretot de jazz. El problema que ens portava a la trobada no tenia solució. Li havien demanat una sintonia per un programa estiuenc de nostàlgia televisiva. Jo havia demanat informació als responsables de l’àrea i em van comentar que el programa no es faria i per tant no calia la sintonia, però en canvi li vaig poder dir que comptarien amb ell per el programa de Cap d’Any.
Aclarida la qüestió, vaig aprofitar la trobada per interessar-me per la seva carrera. Només arribar de França es va instal·lar els primers anys a Barcelona. Llavors estava especialitzat en gravar èxits francesos en castellà però amb el seu accent francès. La seva dona, Emília, és catalana, una de les ballarines del seu grup, però acabaren anant a Madrid, on li fou més fàcil consolidar la seva carrera, que incloïa llargues gires d’estiu però també temporades a l’Amèrica Llatina. Parlàrem de la clau del seu èxit amb aquelles cançons tan senzilles que componia i que tant enganxaven, taral·lejables com si fossin la cançó enfadosa. De fet, per a grans campanyes de publicitat com la de El Corte Inglés li demanaven que adaptés la lletra dels seus èxits als missatges comercials i els cantés. Em va dir que hi ha coses que ja sap tothom de les seves cançons: la tornada, dirigir-se a tots els públics, sensació de festa, que es pugui cantar a la dutxa, que faciliti una mica de coreografia i un bon videoclip, etc. Però bromejava dient que hi ha una clau secreta: «Perquè t’ agradin les meves cançons has de pensar que les detesta la gent a qui tu detestes». Un geni.
Em vaig acomiadar de Georgie Dann al pàrquing del centre comercial i no va deixar que marxés sense que escoltés la cançó que tenia preparada pel projecte de programa de la tele, i rient, sempre rient, em va ensenyar com havia previst que fos la coreografia i em va animar a fer un pas. No hi havia al voltant ningú de Girona que fos testimoni de la meva poca traça. Però no m’hauria molestat. Quin cafè més entranyable i divertit amb qui ens ha donat grans estones vinculades a la joia de l’ estiu, del ball o de la festa. Passats els anys ens vàrem trobar un parell de cops en algun esdeveniment o el vaig anar a saludar quan gravava el programa de Cap d’Any. I sempre rient.
