Manel Monteagudo ha reconegut aquest divendres que no va estar 35 anys en coma, i ha demanat disculpes pel succeït. "Hauria d'haver-ho tallat abans. En cap moment la meva pretensió era una cosa semblant. Assumeixo tota la culpabilitat i accepto el que em diguin", ha dit davant els micròfons de TVE.
La història d'aquest escriptor gallec, va donar, sense ell voler-ho, la volta al món. I ho va fer perquè així ho va voler explicar ell, a través del seu llibre De mariño a poeta, en el qual fa un repàs de la seva vida centrant-se en els seus '35 anys en coma', i concedint nombroses entrevistes a mitjans de comunicació.
Però la que semblava una història increïble es va anar perfilant com això: una cosa inversemblant. Premsa escrita, ràdios i televisions es van fer ressò de la història, convertint a aquest gallec en “trending topic”.
La veu d'alarma que la seva història no era certa la van donar els seus propis veïns, així com altres coneguts, assegurant que el van veure portant una vida normal en els anys en què ell assegura haver estat en coma, entre 1979 i 2014, quan afirma que es va despertar.
Un gallec que exercia d'electricista
Resident des de fa anys a Vigo, Manel Monteagudo, pseudònim de José Manuel Blanco Castro, va patir un accident en caure's des d'una altura de sis metres en un vaixell rumb a l'Iraq.
A partir d'aquest moment assegurava no recordar res, fins que es va despertar 35 anys després a la seva casa, junt amb la seva xicota.
“Vaig despertar en una habitació que no coneixia, aquí on continuo vivint. No reconeixia res, estava molt sorprès, no entenia res. De sobte ve una senyora, amb cabells blancs, i es va llançar damunt meu plorant. Quan li vaig veure la cara vaig reconèixer a la meva xicota de llavors”, va narrar en una entrevista a Faro de Vigo.
Ella li presentaria a les seves dues filles en comú i, poc després, es convertiria en avi. Els anys de naixement de les filles era un dels detalls que no acabava de quadrar amb les dates de la història que narrava Monteagudo. Hi havia altres qüestions que també la posaven en dubte, com una notícia publicada a Faro de Vigo l’abril de 1992, en la qual un mariner anomenat José Manuel Blanco Castro, tripulant del pesquer “Marcelo”, va haver de ser evacuat després de patir una insuficiència respiratòria quan es trobaven navegant. En cas de tractar-se d'ell, ja que coincideixen el seu nom i procedència, tampoc quadrarien les dates.
La història de Manel Monteagudo la recolzava el fet que va estar ingressat durant mesos, segons afirmava, en un hospital de l'Iraq, un fet difícilment demostrable des d'Espanya. “Vaig haver d'aprendre a caminar, a llegir, a parlar bé, tot i que no del tot bé, perquè a l'hospital de l'Iraq em van danyar les cordes vocals amb un tub. Aquesta no és la meva veu anterior. També vaig haver d'aprendre a escriure”, afirmava en l'entrevista.
