«Quan t’engloben en una escena costa més sortir-ne»

Com es va iniciar en la música?

Vaig començar amb la guitarra elèctrica amb una professora del conservatori de Girona, però després em vaig passar al baix elèctric a l’Escola de Música Moderna de Girona. No obstant això, entre que estava estudiant el Batxillerat i que em faltava temps ho vaig acabar deixant. Però vinc d’una família de músics i el meu pare és baríton. Un dia vaig provar de gravar mig de broma en un estudi i em va agradar tant que amb un grup d’amics vam formar un col·lectiu. Després vaig decidir començar en solitari i durant la quarantena vaig publicar els primers temes.

Sovint s’identifica el trap com l’epicentre de la música urbana. Es pot dir que el trap és el nou rap?

És diferent, sobretot per un tema d’intenció. El rap és més reivindicatiu, sobretot en els orígens. En canvi, el trap va néixer a Atlanta i parlaven de què tenien i d’allò que passava al carrer, també sobre drogues i armes. Tot i això, la filosofia original es va anar diluint i ara és trap qualsevol cosa que tingui aquest ritme.

Va començar fent trap?

Sí, vaig començar fent trap perquè els instruments que tenia al meu abast eren d’aquest gènere. Però el millor és que ara el fet d’haver pogut treballar amb productors i començant des de zero ha fet que tot sigui més orgànic. De fet, en el meu EP no hi ha res de trap. Hi ha un tema dancehall, un de més rock, un que té uns bombos més a ritme de tecno... El que sí que es pot notar en la meva música és la influència del trap, sobretot en la manera en la qual articulo les frases. Però ara crec que en realitat em baso més en el pop, com una forma d’englobar-ho dins un estil.

Quin és el dia més curt de la setmana i com va sorgir aquest títol?

Per mi és el divendres, perquè acostuma a ser el dia que estic esperant tota la setmana. Vaig decidir batejar el meu EP així per un dels versos que canto a l’última cançó, Tombones i barnús.

Tot i ser etiquetat com un artista de música urbana, el cert és que la seva proposta hi trobem guitarres i altres ritmes. No es vol estancar?

Sí, al final entenc que la gent necessita posar etiquetes i de fet a mi també em passa. Quan t’engloben en una escena costa més sortir-ne, però jo en realitat no he tingut gens en compte això. Al final, escolto una música que m’influencia, en la qual també hi ha música urbana, però també moltes altres coses. Bàsicament volia experimentar i veure a on ens portava això. Al final hem fet allò que ens ha sortit de dins i és que pel fet de formar part d’una escena urbana no cal estancar-se.

S’està començant a consolidar una nova escena de música a Girona?

Crec que encara queda. Conec a molta gent del meu entorn que no els coneix ningú. I hi ha gent molt bona que no té les oportunitats que mereix. Per exemple, a les barraques de Girona en prou feines hi havia artistes gironins. Sí que crec que hi ha molta gent amb qui comencem a fer molta comunitat, però cal que es possibilitin propostes emergents que permetin als artistes donar-se a conèixer.

El dia més curt de la setmana parla sobretot d’amor. Es fan millors cançons quan s’està enamorat o quan es passa per una fase de desamor?

És una pregunta complicada, però crec que en les dues situacions poden sortir bones cançons. Només és necessari ser sincer amb un mateix. Sempre s’ha d’escriure amb intenció.

Què es trobarà el públic que vingui al concert de divendres a La Mirona?

Tocar a La Mirona és una bomba. En aquest concert el que faré és presentar el meu projecte. Vull que la gent vegi allò que vull fer. Hem estat molt de temps preparant aquest concert amb el meu equip i tocarem amb guitarra i baix. A més, a banda dels cinc temes que conformen l’EP també oferirem algunes versions. I espero que a tothom li encanti.