La doctora Pascual (Montevideo, 1960) alerta de la vulnerabilitat dels ecosistemes marins davant del canvi climàtic, i com afectaran aquestes circumstàncies a l’èsser humà.

Com està afectant el canvi climàtic als ecosistemes marins?

El canvi climàtic no actua sol, canvia d’altres condicions del mar fonamentals com la quantitat d’oxigen i l’acidificació. Aquests impactes conjunts, juntament a l’augment de les temperatures, estan provocant efectes sobre tots els organismes marins. No només s’estan perdent espècies, sinó també les interactuacions entre elles. Un efecte directe i molt pronunciat de l’augment de la temperatura és el blanquejament dels coralls, la seva mort. I estem parlant d’un organisme que és la base de tot l’ecosistema.

I com pot arribar a afectar això a l’èsser humà?

Li afecta perquè els ecosistemes marins li proporcionen a l’home... molts serveis ecosistèmics. Els més importants, la producció d’aliments, per exemple.

Es reduirà?

Sí, és reduirà. D’altres impactes clau són que el mar participa en la regulació climàtica, absorveix molt diòxid de carboni, ens proveeix d’aliments, materials, incentiva el turisme, etcèrtera. Però les funcions que compleix el mar, tant per produir oxigen com per absorvir diòxid de carboni, regular el clima, depenen dels ecosistemes, dels organismes vius. I amb aquests canvis dràstics, els ecosistemes ja no compleixen amb aquestes funcions, que són fonamentals. Per fer-se’n una idea: el 70% de l’oxigen que respirem el produeixen els organismes marins, les microplantes. I el 30% del diòxid de carboni que posem a l’atmosfera l’absorveix el mar.

Hauria sorgit el SARS-CoV-2 en una situació climàtica diferent a la que tenim?

No vull entrar en especulacions, però a nivell de com ha sorgit són més importants encara la deforestació, el creixement poblacional, i el creixement de la connectivitat global. El mal ús de la terra és el que porta a que infeccions dels animals salvatges saltin a l’home. No només és aquesta la major connexió amb aquests ambients, sinó la seva major transformació, el que crea aquestes oportunitats perquè un virus passi a l’èsser humà.

Tornem al mar, són els ecosistemes marins més o menys vulnerables davant del canvi climàtic?

Tots els ecosistemes són vulnerables perquè són com una gran catedral que ha trigat molt de temps a construir-se amb infinitat d’interaccions de les diferents espècies que coexisteixen amb un cert equilibri. I el canvi climàtic arriba amb unes condicions completament anòmales a ells. En alguns ecosistemes marins es pot arribar a uns llindars crítics que condueixin a un col·lapse de les condicions naturals. I com que no és un canvi progressiu, és molt més difícil saber què passarà i desplegar una acció política. I quan es percep el canvi sol ser massa tard.

Es parla de canvi climàtic des de fa 30 anys, però les emissions no paren de créixer. Es parla massa i s’actua poc?

Sí. S’ha fet molt poc i , a més a més, s’està fent tard. I cada cop és més urgent. Si haguéssim fet alguna cosa als anys 80 i 90 ara tot seria molt més fàcil. Les transicions (canvis de models productius) cal fer-les ara amb menys temps.

Alguna dada per a l’esperança?

Que els joves d’avui es veuen afectats en els seus horitzons de vida. I se’ls veu molt més involucrats en aquesta lluita que el que hi vam estar en la nostra generació.