Diu que n’hi ha que neixen amb estrella i d’altres que neixen estrellats. Potser no és només cosa de l’atzar, sinó que la nostra actitud vital influeixi en allò que ens passa. Xènia Vives, llicenciada en Ciències Polítiques i en Administració i Direcció d’Empreses, ho explica a «Tenir sort a la vida depèn de tu»

Llegint el seu llibre he conclòs que la recepta per a ser feliç és passar de tot i de tothom.

He, he, no. No es tracta de passar de tot i de tothom, vivim en societat i l’entorn ens afecta. Ens hem de responsabilitzar d’allò sobre que tenim control, i acceptar allò sobre que no tenim control. Avui en dia ens obsessionem massa amb allò que no podem canviar, i obviem el gran poder que tenim per a canviar coses que sí que estan al nostre abast.

Són moltes?

Tenim un poder molt gran. Hi ha un 10% de coses que no podem canviar, però ens obsessionem amb aquestes.

Tenim massa en compte les opinions dels altres?

Massa vegades estem pendents del que opinen els altres sobre el que fem, i deixem de banda el que nosaltres som, el que vibra amb la nostra ànima i la nostra essència. Si fóssim fidels al que sentim, sense deixar-nos influir per la societat i els altres, seríem més feliços.

La meva senyora em critica que res no em preocupa. Ara li podré dir que aquesta és l’actitud?

Em penso que sí. Ens hem de preocupar per menys coses. No hauríem d’estar mirant les notícies a tota hora, al cap i a la fi, en la majoria de casos no podem influir de cap manera. I en canvi, ens van generant energia negativa. No sé si quedaré bé, que surti això en un diari... (riu).

Per això hi ha tanta gent que viu amargada per les notícies de la Covid?

És exactament això.

Tregui’m del dubte: a les persones felices els surten bé les coses, o és que quan et surten bé les coses, ets feliç?

La segona és evident, quan les coses van bé, som feliços. Però hem d’entendre que a la inversa també funciona. Jo defenso ser feliços perquè les coses ens vagin bé, perquè d’aquesta manera tot depèn de nosaltres. I no dels esdeveniments externs, com passa amb l’altra opció. Com més feliç ets, més coses bones et passen. L’exterior és un mirall el nostre interior.

La veig optimista a temps complet.

La veritat és que sí. I no entenc els pessimistes, ja que juguen en contra d’ells mateixos. Si penses que les coses et sortiran malament, és inevitable que t’hi surtin. Vaja, que surten ja amb desavantatge.

Què fa quan una cosa li surt malament, suposant que això li passi mai?

Sí que em passa, sí. Ho accepto. Hi ha coses sobre les quals no podem influir. La solució és l’acceptologia: acceptar allò que no podem canviar i seguir endavant. Si se’t tanca una porta, obre una finestra. Ja te’n sortiràs d’una manera o altra. És més important tenir clar què vols que com ho vols.

Tenir sort té a veure amb què et toqui sovint la loteria, com a en Fabra?

Hi ha una loteria que toca cada dia, que és la que tu fabriques amb la teva actitud. La loteria que compres, rarament et tocarà, jo no en compro mai, més aviat ens desapodera. Com deia abans, equival a deixar la nostra sort en mans externes. La clau és l’actitud personal. Si ets una persona proactiva, o sigui que no ets de les que es queden al sofà esperant que les coses passin, sinó que hi va, si ets una persona empàtica -ja que gran part de les oportunitats de la vida arriben a través d’altres persones-, si caus bé, si els altres es senten bé amb tu... les oportunitats se’t multipliquen per mil.

Prenc nota de tot.

També és important ser una persona que no es queixa. Queixar-se és incompatible amb ser algú optimista i a qui li surten bé les coses. El que es queixa, està sempre pendent del que no funciona. Allà on poses l’atenció, les coses es multipliquen; si la poses en el que no va bé, això és el que es multiplicarà. I al revés.

Potser ens falta adonar-nos dels privilegiats que som?

Recomano dur un diari de gratituds, i abans d’anar a dormir, escriure-hi tres coses que estàs agraït que t’hagin passat aquell dia. Això obliga a fixar-s’hi durant el dia.

És obligatori ser feliços en les festes de Nadal que s’acosten?

No és obligatori, però és una responsabilitat important. La vida és per gaudir-la. Ser feliç no és una obligació, és un dret de tothom. Em sap greu, si algú no el vol exercir. Es tracta de gaudir del trajecte, no d’arribar enlloc. Els que esperen a ser feliços quan es jubilin o a acabar una feina o el proper cap de setmana... Jo no ho entenc així, sinó en viure cada moment de la millor manera.