El creador de contingut en català @GerryQuerryBerry, pels amics Gerard Querol (Sant Cugat del Vallès, 22 anys), té 57.000 seguidors a TikTok i 14.000 a Twitter, però no té Tinder. Perquè és «molt superficial», diu, i perquè ara té parella. Sí que té, però, TinderCat, un format pandèmic i molt 'Generació Z' creat per ell mateix a partir dels anomenats Espais de Twitter. Des de l'abril del passat 2021, milers de joves catalans entren allà de tant en tant com a oients i es troben, a través d'una xerrada social vertebrada pel hashtag #TinderCat, a una sala de conversa en àudio on una dotzena d'ells parla d'amor, sexe i el que toqui, recreant en directe la dinàmica d'una app de cites amb ecos de l'antic Prohibit als pares de Ràdio Flaixbac. Per què TinderCat ha generat tanta interacció en tan poc temps? «Perquè ara no existeix aquest producte en català» i pel context de la pandèmia, respon Querol, qui es mostra crític amb com els mitjans convencionals «absorbeixen» les audiències que fidelitzen els creadors de contingut en les seves comunitats personals.
En quin moment es decideix ser creador de contingut?
En el meu cas, quan va començar la pandèmia, al primer confinament. Vaig començar a fer tiktoks perquè m'ho van dir uns amics, tot i que jo era molt reticent perquè no m'agradava gens la sobreexposició tan massiva que hi ha a TikTok. Però després d'uns quants vídeos, em vaig adonar que no hi havia ningú que fes tiktoks en català, i allò em va impulsar a començar, sempre amb una mica d'humor.
Com ha canviat la teva vida des de llavors?
La meva vida no ha canviat en res, només en què de tant en tant hi ha alguna entrevista (riu). Bé, i en què he fet nous amics de tot Catalunya que no m'hagués esperat mai fer. Gent a qui jo admirava, com el Long [Li Xue] o el Miki Núñez, que ara són amics meus i ens parlem de tu a tu.
Més enllà de la teva faceta tiktoker, com és el dia a dia de Gerard Querol?
Ara marxo d'Erasmus, però abans el meu dia a dia era treballar al matí, ja que vaig estar un temps de pràctiques [estudia Dret i Relacions Internacionals], i a la tarda anava a la universitat. Quan feia els vídeos? Doncs en creava molts de TikTok el cap de setmana o no en feia. Fa un temps que no produeixo tants vídeos per a TikTok, però ja hi tornaré, sí, sí.
No entens, doncs, la creació de continguts com a sortida professional?
No, gens, gens. Sí que és veritat que algun cop puntual he cobrat per alguna campanya, però la gran majoria de cops funciona per intercanvis. Prefereixo que vingui un festival i em digui: «Em fas aquest vídeo pel festival i t'aconsegueixo entrades». No estic generant prou cabal de persones per guanyar diners i fer-me autònom i, per tant, no val la pena; prefereixo no anar fent aquestes coses de donar-me d'alta a la Seguretat Social per cobrar diners. Si algun cop arribo a un nivell de seguidors que sí que hauria de cobrar, doncs ja ho veuríem, però no és el principal objectiu; no és allò a què vull dedicar-me.
Com portes, amb 22 anys, tenir gairebé 60.000 seguidors només a TikTok?
No noto cap impacte, visc la meva vida normal. Sí que és cert que de vegades vaig a un lloc, a un restaurant o ambients on hi ha joves que consumeixen producte en català, i sí que de vegades hi ha alguna miradeta o em demanen una foto... I aquí és quan recapacito i dic: «Ah, mira, potser és que em coneixen de TikTok o del Twitter».
I no et genera certa responsabilitat adreçar-te a tanta gent?
Clar, evidentment. Jo sempre cuido les meves paraules perquè sé que hi ha molta audiència darrere i intento que hi hagi el mínim hate possible, però bàsicament perquè estàs en una posició de responsabilitat, quan et segueix gent que és molt jove, i no pots anar dient «cada dia m'emborratxo» o coses així. Que potser algun dia amb els amics diries la broma, però allà no ho pots anar dient.
Una traducció d'aquesta responsabilitat són les campanyes pel comerç local de Sant Cugat del Vallès, la teva ciutat.
Sí! A principis del 2021 vaig veure que començava a tenir molts seguidors a Twitter [ara en té uns 14.000], i vaig pensar que podia aprofitar la influència dels seguidors de Twitter i TikTok per poder ajudar al comerç local de Sant Cugat, i aleshores vaig piular: «Si algun comerç necessita ajuda, que em contacti i jo li faig promoció gratuïta». Sempre m'acaben convidant a dinar o coses així, perquè també m'ensenyen el producte i així el puc descriure, però no és la intenció: si no em donen res, els ho faig igualment. Vaig col·laborar amb gairebé deu comerços.
Parlem de TinderCat. Al darrer esdeveniment, a finals de gener, es van connectar unes 5.000 persones, amb pics d'audiència d'unes 2.000. Com defineixes l'evolució de la iniciativa durant aquest primer any de vida?
Jo crec que s'està professionalitzant, però sense perdre el format ni allò que a la gent li agrada, que és connectar-se a un espai, amb respecte, però sense tabús perquè és a les tantes de la nit. Al principi obria l'espai a Twitter quan volia; després, de cara al desembre, ja tenia col·laboradors fixos que sempre entraven, per exemple la Carla o el Ramon; i, a finals del desembre, es va interessar una productora, La Bombilla, amb la qual jo ja havia fet contingut. Cada cop més s'està veient com una alternativa a alguns programes de ràdio o de mitjans convencionals.
Vau començar com a trobada espontània i ara ja anuncieu la data prèviament, teniu col·laboracions musicals... D'alternatius a mainstream en un any?
No, no, no! Què és mainstream a Espais de Twitter? Mainstream seria que jo ara fitxés per Catalunya Ràdio i fes una secció allà, com fa molta gent. Però dir-li mainstream a fidelitzar un Espai de Twitter... Ostres, crec que no s'ha fet mai, saps? No és mainstream, sinó potser passar-ho una mica al terreny natural de fer seccions.
On creus que rau l'èxit de TinderCat com a nou format?
Hi ha molts factors. Un d'ells és que estem en pandèmia, amb l'oci nocturn tancat, i, com que la gent no acostuma a conèixer a altres persones, TinderCat els permet fer-ho sense vergonya, ja que funciona a través de l'àudio i no hi ha imatge. La gent s'ho sent seu, i això m'agrada. Hi ha gent que ha quedat, hi ha gent que ha fet coses, hi ha parelles nascudes a TinderCat... L'altre factor important és que crec que no existeix aquest producte a mitjans convencionals ara mateix en català. Ara, en català, no hi ha aquest espai que cobria abans el BackUp de Ràdio Flaixbac o Prohibit als pares, on parlaven sobre històries o confessions que passaven a l'escola o coses així, que va acabar derivant en Adolescents.cat.
Al teu Twitter es pot llegir la següent crítica, en aquest cas a la CCMA però aplicable a tots els mitjans convencionals: «Contracten creadors de contingut no perquè creixin i creïn més comunitat catalana als seus comptes, sinó per captar l'audiència i atraure-la». Quina creus, doncs, que hauria de ser la fórmula?
La fórmula es va intentar durant un temps a través d'un programa que es deia Mood Z, a TV3, on jo hi era, que era un quiero y no puedo perquè tenien un pressupost reduït. TV3 no ens ajudava molt en el tema de la promoció i al final ens van deixar caure perquè no tenia audiència. Jo crec que la idea és la de Playz, de RTVE: que financin els creadors de contingut, però que no els portin als mitjans convencionals. Que els mitjans convencionals no facin això d'absorbir audiència dels creadors directament per incrementar la seva. Que facin una col·laboració i que els financin, però que els consumidors no s'adonin que estan tenint ajuda.
Què respondries si TV3 o Catalunya Ràdio et proposessin negociar per TinderCat?
S'hauria de pensar molt. Si hi hagués la idea de fer un programa transmèdia, que també s'emetés per Twitch, on els Espais de Twitter continuessin sent vitals i on la gent pogués continuar col·laborant igual que sempre, doncs potser sí que parlaria amb ells i ho podríem negociar. Si fos per fer un programa de ràdio perquè la gent truqui a la ràdio [convencional], no.
O sigui, que no li veus sortida a un mitjà convencional.
Però perquè ja no tindria la mateixa audiència que ara! La gent que m'escolta ara a TinderCat és perquè s'ho posa allà a Twitter... No sé, seria un altre tipus d'audiència, segur. Ara la gent parla a través del hashtag... Si es passés tot a la ràdio, seria diferent. Però a veure, de moment no hem rebut cap oferta. Sí que s'ha interessat gent, televisions, però no la CCMA.
El perfil de Twitter de TinderCat diu que «se vienen cositas pròximament». Què vol dir això?
(Riu) A veure, el meu somni és fer un TinderCat presencial. I després em faria molta il·lusió que, a les festes majors, a l'escenari on fan els concerts, a la tarda, dinamitzar una mica l'ambient amb el públic; que si tenen ressaca del dia abans o estan fent el vermut, fer un TinderCat presencial allà per presentar parelles. Però vaja, que és un somni i una cosa que em passa pel cap, però que posteriorment potser no passa. Tot i que això de «se vienen cositas» és per un altre tema: un pròxim acte presencial de TinderCat. La idea és fer-lo per, més tard, a través de la productora petita que tenim, poder vendre una proposta als ajuntaments.
Ja per acabar, on es veu Gerard Querol en deu anys?
(Riu) M'agradaria viure a una masia al camp, tranquil, treballant des de casa i passant-m'ho bé. De fet, m'encantaria que existissin 'cases de continguts' en català com les que existeixen en l'àmbit espanyol. Aquestes que estan a Andorra. Doncs això, però en l'àmbit català i a una masia. I no anant a Andorra (riu).
