Va ser una de les exigències de Francis Ford Coppola i aquesta obstinació va estar a punt de costar-li la direcció d’una de les grans pel·lícules de la història. El Padrino, que ha tornat als cinemes des de divendres per celebrar el 50è aniversari, havia de rodar-se a Itàlia. En producció va haver-hi pressions perquè les escenes sicilianes es filmessin als Estats Units, però en això el realitzador, ajudat per Mario Puzo, autor de la novel·la, no va cedir ni un centímetre. Si els tirotejos mafiosos s’havien rodat als carrers de Nova York -una cosa poc usual en aquells dies-, l’interludi sicilià, el viatge a la llavor, el moment en què Michael Corleone es refugia al poble natal del seu pare i troba allí a la seva primera esposa havia de rodar-se in situ. Avui a Sicília es freguen les mans per la decisió. Si als Estats Units, en el seu moment, la saga va propiciar un tsunami de marxandatge que encara avui, mig segle després, continua donant beneficis; a Itàlia, on la pel·lícula ha transformat tantes coses -per començar, en aquells dies no era usual dir «padrí» a un capo de la Cosa Nostra- no anaven a ser menys. Així que la ruta siciliana que recorre els escenaris de rodatge la pel·lícula s’ha convertit en una de les grans atraccions turístiques de l’illa.

El primer escull al qual es va enfrontar Coppola va ser precisament Corleone, el poble originari de Don Vito. No perquè el lloc -bressol de capos reals com Michele Navarra, Luciano Leggio o Salvatore Riina- hagi perdut les seves vinculacions amb l’honorable societat -l’any 2016 l’Ajuntament va ser dissolt per aquest motiu-, sinó perquè el 1971, any del rodatge, el poble havia crescut massa i no s’ajustava a l’imaginari de la pel·lícula. Que els esdeveniments ocorreguts a Corleone, segons va imaginar Mario Puzo, l’autor de la novel·la, no fossin filmats a Corleone no impedeix que, amb el ganxo del nom i un Museu de la Màfia (o més concretament, de l’antimàfia), centenars de turistes s’acostin al lloc.

En la ficció, sempre més poderosa que la realitat, Corleone va ser recreat en dos poblets pròxims a Taormina, un selecte balneari en la costa Est de Sicília, al peu de l’Etna. Són Savoca i Forza d’Agrò, amb carreteres vertiginoses que els impulsen fins a les altures i on els instagramers cinèfils poden satisfer la seva mitomanía ja que esglésies, llocs i establiments es continuen conservant pràcticament igual.

L’objectiu més cobejat és el Bar Vitelli, a l’entrada del poble, propietat en la ficció del pare d’Apollonia, la noia amb la qual Michael Corleone oblidarà a Diane Keaton, perquè com li anuncia jocós un dels seus guardians, «a Sicília, les dones són més perilloses que les uparas», les escopetes de canons retallats, complement perfecte del mafiós italià. L’interior del Vitelli ofereix al visitant una profusa col·lecció de fotografies a manera d’exvots i alguns objectes de «memorabilia», testimoniatge del pas de Coppola i la seva troupe. També és obligatòria la visita a l’Església de San Nicolò, on la parella inicia el seu fugaç matrimoni.

Però si desitja una cosa una mica menys estereotipada, bé es pot furgar en la memòria viva del poble gràcies a Vincenza Cicala, que el novembre passat va complir 84 anys. Ella va encarnar a la mare d’Apollonia, gelosa guardiana de la «virtut» de la noia. «Llavors les coses eren així: una joveneta no podia sortir sola amb un noi per aquí sense companyia perquè s’exposava al fet que ningú la volgués. I això la pel·lícula ho mostra bé», detalla la dona a la porta de casa seva, a Savoca. El rodatge al poble va durar dues setmanes i ella, que ja estava casada i amb fills, més petits que Apollonia, diu recordar-se’n de tot: «De com de seriós era el director, que obligava a repetir els plans un darrere l’altre», i del joveníssim que era llavors Al Pacino – «no em va impressionar gaire perquè amb 24 anys ningú el coneixia» i somriu, maliciosa, amb la idea que el temps ha estat molt més cruel amb aquell giovanotto que amb ella.