Tot i treballar de psicopedagoga i ser mare de dues bessones, Fanny Padilla troba temps per estudiar disseny a l’escola gironina Qstura. I no només això, sinó que ha creat la seva pròpia marca, Underlof, pensada especialment per a DJ i per assistir a festivals de música electrònica.

Què té a veure una peça de roba amb la música?

Per dissenyar, m’inspiro en la música electrònica. I és clar, als DJ els va molt bé la roba que creo, que fa molt pel context de festivals d’aquest tipus de música. Underlof és una barreja de disseny i música.

Dedueixo que la música electrònica li deu agradar mot.

Molt, la vaig descobrir de ben joveneta, a Eivissa. Aquí hi ha cada vegada més festivals d’aquest estil. Hi anava i trobava a faltar roba específica per aquests esdeveniments. Així que, a partir d’aquesta meva necessitat, vaig començar a dissenyar roba per mi. Algunes DJ es van fixar en el que duia, i així vaig decidir crear la meva marca.

I com es va adonar que algun DJ es fixava en vostè?

L’any passat vaig anar al festival Delirium, que és de música i art. Jo hi vestia roba dissenyada per mi, i una DJ belga em va venir a preguntar on l’havia comprat. Quan li vaig dir que me l’havia fet, vam establir contacte. Així va començar tot. A aquesta noia ja li he fet set looks.

Ja, però el dubte és: per quin motiu va decidir fer-se la seva roba?

Va ser necessitat, no trobava roba que tingués prou classe. Que tingués carisma, personalitat, i que a la vegada no fos gaire extravagant. Jo veia que faltava un terme mitjà, per assistir a festivals musicals: o era roba massa arreglada, o massa tirada. Com que no trobava res, vaig dir: doncs ho dissenyo jo.

Suposo que deu ser roba àmplia i còmoda.

La peça estrella són els quimonos. Però són molt versàtils, més d’una vegada en vesteixo algun pel carrer, amb vambes i texans. No segueixo cap moda, per tant, és roba molt intemporal. Em fa sensació d’empoderament, de sentir-me especial.

I els pobres homes?

També hi ha models per a home, en la col·lecció. A més, els teixits són de qualitat: cotó orgànic, bambú, etc. I es confecciona aquí, en tallers locals. Jo només dissenyo i faig el prototip 1.

Està satisfeta de com funciona?

De moment estic molt contenta. I amb bones sensacions.

Tot això, mentre estudia.

Mentre estudio i mentre treballo de psicopedagoga. Treballo en una escola amb nois autistes o que tenen transtorns.

D’on treu el temps?

I faig de mare de bessones. Em llevo cada dia entre cinc i sis del matí. Acabo la jornada a les onze de la nit, quan ja no puc més.

Per què s’embolica? No en fa prou fent de psicòloga?

Sóc massa inquieta.

Balla?

És clar. I a sobre, vaig a una escola de funky.

No té mai ganes de llançar la tovallola i descansar?

La veritat és que no. Pot més la passió i la il·lusió. A més, estic fent un curs de màrqueting.

No es passi, que jo sóc molt gandul i em fa sentir malament.

És clar, perquè porto jo les xarxes socials de la marca, el màrqueting, promoció, portar els comptes... tot. No m’imaginava que en crear una marca hi hagués coses igual d’importants que el disseny.

Li agraden els concursos televisius de confecció?

Com ho sap?

No ho sé. Per això ho pregunto.

Pensava que l’hi havien dit. Vaig quedar semifinalista a l’actual edició de Maestros de la Costura. Vaig superar tres càstings, em va faltar només passar el darrer. Ara estaria sortint per la tele.

No en tenia ni idea. Mira el concurs?

Com vol? No tinc temps.

Vostè és massa normal, per això no la van agafar. Allà volen friquis, que són els que pugen audiència

(Riallada) Doncs potser sí, que va ser això.

Ara toca Masterchef?

Cuinar no m’agrada gaire. A més, ja es pot imaginar que no tinc gaire temps per fer-ho.