Quiosc

Diari de Girona

Maria-Nöelle Marange Filòlogia i Lingüista

«Venien nens i nenes al voltant del meu llit i els ensenyava a llegir»

«Venien nens i nenes al voltant del meu llit i els ensenyava a llegir» Laura R. Grau

Nascuda a França però establerta a Besalú des de fa anys, Marie-Nöelle Marange ha publicat «Jocs d’escriptura aplicables a l’aula», una guia pràctica per estimular l’escriptura, adreçada a educadors, per posar en pràctica en escoles i hospitals infantils. La il·lustradora i maquetista ha sigut Isabel Bonilla.

Quan va començar a ensenyar a escriure?

Era molt petita i em van hospitalitzar amb poliomielitis, a París, molt temps. No sé com, vaig descobrir que la lectura podia ser la meva salvació, i vaig començar a llegir, era molt petita. No en tinc records gaire precisos, però recordo ensenyar a llegir a nens i nenes de 6-7 anys, venien al voltant del meu llit -jo no em podia moure- i llegíem. Crec que la meva vocació va néixer allà.

Jugant, s’aprèn millor a escriure?

Jugant s’aprèn. Perquè el joc desperta la imaginació i la sensibilitat. Quan aquest canal s’ha obert, fa de motor. En canvi, si comencem a tancar la ment, és més difícil que surtin idees. Aleshores, el joc fa que els nens relaxin. Jo presento jocs d’escriptura, però tenen unes regles. El joc és un gran motor per a l’aprenentatge.

Els nens de primària fan el mateix que feia jo a la seva edat: una redacció sobre què he fet el cap de setmana.

Això no ha canviat, són exercicis avorrits, sense estímul per a la imaginació ni per a l’escriptura. Però jo crec que els mestres són conscients que amb propostes tan tancades, els nens no tenen gaire interès. En són conscients, però els falten eines. Aquest és una mica l’objectiu d’aquesta guia.

Què aporta, la guia?

Inclou cal·ligrames, contes en imatges, pictogrames i cartes. Però no hi ha ni guanyadors ni perdedors, ni millor o pitjor nota, tothom obté el seu propi resultat, els errors estan admesos. Els nens escriuen contents, sense obligacions.

L’educació està estancada?

En aquest sentit, sí. L’escola ha millorat moltíssim, sobretot pel que fa a l’intercanvi d’idees. Però pel que fa a buscar temes que puguin ser atractius pe als nens, això no ha canviat. Ha canviat la relació mestre-alumne, que ja és molt.

Aquest és el motiu pel qual els nens d’avui a penes llegeixen?

Que els nens no llegeixen, és un tòpic, n’hi ha molts que llegeixen. De tota manera, el que passa és que els nens d’avui tenen més fonts de distracció que a la nostra època. La lectura ja no és l’única font de distracció.

Es refereix a les noves tecnologies, suposo.

No només és que hi ha Internet, videojocs, etc, és que també hi ha més activitats extraescolars. Tanmateix, els nens d’avui tenen la ment més oberta que els d’abans.

M’agrada trobar algú optimista respecte dels nens actuals.

Els nens tenen idees i tenen criteri, la qüestió és saber-los canalitzar

Conec professors universitaris que asseguren que els arriben estudiants que no entenen el que llegeixen.

És molt possible. Toco més l’escriptura que la lectura, però és un fet conegut, aquest.

Però l’escriptura i la lectura estan íntimament relacionades, no?

En principi, sí, en la meva opinió és com una regla de tres. Però per la meva sorpresa, sé que hi ha autora que a penes llegeixen, que en fan prou amb el món exterior. De tota manera, jo insisteixo que la lectura desenvolupa la ment, aprens lèxic i vocabulari, aprens a estructurar les frases...

Compartir l'article

stats