Rebesneta del fundador i cinquena generació en actiu de Roldós Media, agència barcelonina de planificació de mitjans que enguany celebra els seus 150 anys, i professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UIC, Carolina Serra serà aquest divendres a Girona per presentar, a les 19 h a la Fundació Valvi, "Història de la Publicitat de Catalunya", un llibre que ressegueix el valuós patrimoni publicitari que, des de finals del segle XIX, ha situat Catalunya en tot un referent del sector. En el mateix acte també es presentarà "Qui més anuncia, més ven. Història de la publicitat a Girona" de Lluís Costa.
Veritat i publicitat són compatibles?
Naturalment que ho són. Ho eren abans i cada vegada ho són més. Sobretot perquè, al cap i a la fi, estem molt regulats i observats. Per sort, cada vegada hi ha més institucions i més gent molt pendent de què fa i què diu la publicitat.
Què ha canviat en el món publicitari català des de 1872, quan es va fundar Roldós Media?
En aquells primers anys estava tot per construir. Però avui els agents continuen sent els mateixos. Han canviat les formes i les maneres de treballar, però, al final, els objectius continuen sent els mateixos.
Era més senzill "vendre la moto" a finals del segle XIX que avui dia?
Era diferent. Abans hi havia menys inputs, així i tot, alhora, la societat era més ingènua i estava menys entrenada. Així com ara tothom té eines per saber què és publicitat i què no, en aquells anys els usuaris eren verges en aquest sentit i tenien la dificultat d’entendre el missatge. No estaven familiaritzats amb els codis. Ara el consumidor té un rodatge i això ajuda a que escolti millor els missatges.
Es pot parlar de patrimoni publicitari de Catalunya?
Indiscutiblement sí. Catalunya és un viver de creativitat. Ho ha estat sempre. Hem tingut molts factors que han coincidit en el desenvolupament de la publicitat, donant un impuls a una manera de fer que s’ha mantingut invariable des del segle XIX fins a l’actualitat. Un dels punts que sempre destaco és la localització. El fet d’estar tan a prop de França i del mar, rebent molts corrents culturals i artístics, va ser decisius. Catalunya compta amb grans mestres a principis del segle XX, com Rafael Roldós o Prat Gaballí.
La publicitat és art?
És cert que de vegades s’ha perseguit una finalitat purament artística, sobretot en una època en la qual només hi havia la premsa escrita i mitjans exteriors, com els cartells que tothom té encara present de l’època modernista i d’altres corrents d’avantguarda. Però, més enllà d’aquella època en la qual tot tenia un component més artístic, el vessant de la publicitat com a art ha continuat en totes les seves formes. Actualment, hi ha espots i mini pel·lícules que són art en estat pur.
Quin paper juguen els influencers en el món publicitari del segle XXI?
En la meva opinió, és una qüestió una mica passatgera. És cert que han vingut per quedar-se, això és inqüestionable, però fins ara estàvem més acostumats al fet que aquest paper l’exercís gent famosa. Ara gairebé qualsevol des de casa seva, perquè cau en gràcia o pels motius que siguin, pot arribar a convertir-se en l’ambaixador d’una determinada marca.
En una societat cada dia més digitalitzada, com encara el futur el sector?
Crec que amb prudència, perquè tot va molt de pressa. A vegades voler ser el primer pot acabar sent perjudicial. No cal estar sempre al dia de l’última tendència. Hem viscut fracassos estrepitosos i incerteses. Ara, per exemple, sembla que el futur està en el metavers, però cal esperar. Això sí, és crucial adaptar-se a aquest ritme i a aquestes exigències del mercat.
